Cerca de crítiques

Enquesta

Verdi entre acròbates i taules de billar

7/8/2019 |

 

Programa: 'La Traviatta' de Verdi

Lloc i dia: Festival Castell de Peralada

Peralada aplaudeix sense entusiasme el modern muntatge de 'La traviata' signat per Paco Azorín

Lliure, valenta, radicalment feminista. Violetta Valéry, la cortesana parisenca que Giuseppe Verdi va convertir en la commovedora protagonista de La traviata, proclama les seves ànsies de llibertat a la seva ària Sempre libera, convertida pel director d’escena i escenògraf espanyol Paco Azorín en el persistent leitmotiv del modern muntatge que el Festival Castell de Peralada va estrenar dilluns sota l'experta i ben matisada direcció musical de l'italià Riccardo Frizza. Amb una notabilíssima actuació com a actriu i cantant, la soprano russa Ekaterina Bakanova va ser la gran triomfadora del repartiment.

Peralada defensa amb orgull la seva passió per l'òpera estrenant cada any una producció pròpia. Verdi els acostuma a portar bona sort i, després de l'èxit que va tenir Otel·lo, Azorín torna al festival empordanès amb la segona entrega d'un tríptic verdià que culminarà l'any vinent amb Aïda. De trets innovadors, en la seva atractiva concepció teatral va sorprendre l'actuació d'un equip de set acròbates i dos ballarins acompanyats d'un potent desplegament audiovisual.

Hi ha moltes idees en el muntatge –una nova coproducció de Peralada i l'Òpera d'Oviedo– que amb la seva espectacular escenografia, enriquida amb teles pintades pel mateix Azorín, eleva el terra de l'apartament de la Violetta, amb quatre vistoses taules de billar, a les altures de l'escenari de l'Auditori Parc del Castell, convertit en paret/mirall sobre els quals un grup d'intrèpids acròbates i ballarins plasma els records i anhels de la vida de l'heroïna de la popular òpera, basada en l'amarga renúncia a l'amor de la immortal Marguerite Gautier de La Dama de les Camèlies, d'Alexandre Dumas fill.

Una mica confusa resulta l'aparició en escena d'una nena-filla de l'Alfredo i la Violetta, però també futura dona víctima del jou masclista i la hipòcrita moral burgesa. Azorín accentua en la seva mirada la condició de dona lliure en lluita contra les convencions, però al final es compleix el fatal destí d'una cortesana amb pantalons i més atreviment sexual, víctima dels enganys de Germont pare.

Verdi, mestre a l'hora d'expressar emocions a través de la veu, exigeix grans intèrprets per fer justícia a una obra mestra d'imponent inspiració melòdica i lluïment vocal. La Frizza va mantenir el pols del relat amb un domini absolut de l'estil verdià, tot i que l'acústica a l'aire lliure va passar factura a la bona feina de la Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Hi va haver més intensitat i excel·lència en les escenes corals, preparades amb mestria per José Luis Basso al capdavant del magnífic cor Intermezzo.

Bakanova va triomfar en el seu debut al festival amb una Violetta valenta en els aguts, còmoda en els passatges d'agilitat i amb accents dramàtics intensos. Notable i entregada com a actriu, va sostenir el pes de la proposta teatral d'una manera admirable. Una mica fluix en la seva faceta d'actor, el tenor nord-americà René Barbera, també es va endur grans aplaudiments en el seu debut amb un Alfredo de lleuger vol líric, nobles accents i aguts brillants.

Amb el cant no sempre afinat i un fraseig tosc, el baríton nord-americà Quinn Kelsey va ser molt aplaudit amb un Germont pare –la cara visible del masclisme i enemic natural de la Violetta en el relat teatral– de molts decibels i pobres matisos verdians. En la resta del solvent repartiment van destacar Vicenç Esteve Madrid (Gastone), Carlos Daza (Baró Douphol) i Stefano Palatchi (Doctor Grenvil). 

JAVIER PÉREZ SENZ
El País