Cerca de crítiques

Enquesta

300 anys del flabiol a Mataró

30/7/2019 |

 

Lloc i dia:Pati de la Residència Sant Josep de Mataró

Obres de Garreta, Pujals, Vilamanyà, Coll, Borgunyó, Cassú, Serra, Viladesau, Conrad, Saló, Soler, Gispert.

Francesc Ibáñez, presentador. Cobla La Principal de la Bisbal. Francesc Cassú, direcció musical.

Pati de la Residència Sant Josep de Mataró. 28-7-19.

 

En el marc de la festa major de Mataró (Les Santes) al pati de la Residència Sant Josep la Principal de la Bisbal va celebrar, la Principal de la Bisbal va oferir un concert introduït peça a peça per les explicacions de caire històric de Francesc Ibáñez. A més, el concert complementava l’exposició sobre els 300 anys del primer document que testimonia la presència del flabiol a la ciutat. Un instrument associat a les activitats de música popular, de cobla i de gegants.

Les dotze sardanes agrupades combinaven compositors que han esdevingut un clàssic i  contemporanis de tall clàssic, amb altres contemporanis de llenguatge musical més atrevit. Entre els primers no hi van faltar obres com Juny (1919) de Garreta, en ocasió del centenari de la seva estrena i la contemplativa El rellotge de l’avi (1948) de Borgunyó. Entre els segons, els contemporanis de tall clàssic, cal citar L’empordanet (1988) de Viladesau i Quina canya (2010) de Josep Cassú, una mena de sardana concertant amb paper solista de les dues tenores i les dues tibles emulant llunyanament la dialèctica del “concerto grosso” barroc i el contrast entre els instruments del bàndol del concertino i els del ripieno. Una obra original, no exempta d’una sensació de repetició en part del material musical en les diverses tirades dirigida per ell mateix. I també Les fonts d’Argentona (1959)on els acords de tibles i tenores en les tirades curtes evocaven el tintineig de la campana d’un tramvia mentre la descripció d’un passeig cap Argentona s’evocava en la melodia de perfil popular i caràcter scherzant de les tirades llargues. Entre els tercers Aurora promesa (2006) del mateix director titular de La Principal de la Bisbal, Francesc Cassú que, com a director va demostrar elegància i concertació atorgant jocs de relleus de pregunta-resposta entre els instruments, matisos dinàmics i motius musicals en segons veus, en un fraseig ben articulat i cert èmfasi en la vessant rítmica. Com va ser el cas de Vigorosa (1947) de Conrad Saló, una pàgina amb un punt d’esbojarrament i virtuosisme.

A més, un altre eix del programa eren els solistes instrumentals en pàgines com Retorn de Josep Coll amb Gerard Serrat al fiscorn; com Captivadora de Josep Gispert per a dues tenores amb notable virtuosisme rematat per un pinyol al final de la tirada de llargs; com L’amic flabiolaire del mataroní Josep Soler amb Pere Rabasseda al flabiol, i com Un crit al cel (2018) de Lluís Pujals. El mateix Pujals la va interpretar com a solista extraient sons nítids de caire melòdic en una obra de llenguatge tonal, amb ornamentacions suggerents a les segones veus i formant una sardana concertant que oposa el tible a la cobla a partir del jocs de diversos motius temàtics. Una obra que a més inclou un parell de pinyols molt efectistes –i força estridents- que va arrancar els aplaudiments espontanis del públic.

Per últim, La Santa Espina de Morera va arrodonir el gaudi d’un públic que va donar noves mostres d’entusiasme amb el primer bis, El bequetero, una peça considerada per alguns com una mena d’himne per a la ciutat i que, des de fa unes dècades, és molt present en la festa del 25 de juliol. És a dir, el Desvetllament bellugós on els Gegants de Mataró surten de nit en companyia d’una banda i fan el trajecte que va de l’Ajuntament a la Plaça de Santa Anna en mitja hora.

Albert Ferrer Flamarich
Revista SOM