Cerca de crítiques

Enquesta

Tot transvestint Bach

19/7/2019 |

 

Programa: Cross-Dressing Bach

Lloc i dia: Claustre de Sant Pere de Galligants de Girona

Que ningú s’espanti. La cosa va ser molt respectuosa i de ben segur que el mateix Bach hagués beneït l’innocent experiment. Ell mateix n’era un mestre i quan era necessari refregia la seva pròpia música (en alguns moments de la seva vida les obligacions musicals el portaven a situacions estressants i tirava de fons d’armari sense cap vergonya) o bé ho feia per pur divertiment.

De fet, les dues Sonates que van interpretar Enrico Gatti, al violí, i Rinaldo Alessandrini, al clavicèmbal, al claustre de Sant Pere de Galligants de Girona, (les BWV 1028 i 1029) ja havien estat transvestides del seu original per a clave i viola de gamba i, per tant, no són creacions ‘pures’ sinó que també provenen d’obres anteriors per a altres formats i instruments. Obres empeltades, vaja, que anit es re-empeltaren. I és que aquest era el leitmotiv, el fil conductor del programa: mostrar a partir d’obres –diguem-ne- de segona generació o més, la flexibilitat i ductilitat de la música de Bach, segurament el compositor més reinterpretat i que més ha inspirat visions transversals i diàlegs oblics.

I els executors, Gatti i Alessandrini, són dos enormes músics capdavanters de la interpretació musical amb criteris històrics que s’entenen perfectament compartint un mateix ideal estètic. Gatti, deixeble notable de figures com Chiara Banchini o Sigiswald Kuijken, i Alessandrini, alma mater del Concerto Italiano, un dels grups que va representar una alenada d’aire fresc en aquell corrent interpretatiu, van gaudir i fer-nos gaudir d’aquest clicada d’ullet també com a solistes en la Partita BWV 1013, al violí, i en la Sonata BWV 964, al clavicèmbal.

I és que amb Bach, tot és tan bo, que -gairebé- tot funciona. 

Ignasi Albors
Catclàssics