Cerca de crítiques

Enquesta

Textura renaixentista reservada

16/7/2019 |

 

Programa: Musica Reservata de Barcelona

Lloc i dia:Catedral de Girona

L’any passat vàrem tenir notícia d’una bona i original idea: el Festival Nits de Clàssica de Girona encarregava al compositor reusenc Joan Magrané l’elaboració d’una obra (d’aquí que la idea fos bona), en concret una Missa (d’aquí que fos original). Tot i que pot semblar estrafolari que avui s’encarregui una Missa, la proposta és molt adequada tenint en compte la coneguda admiració de Magrané envers la polifonia renaixentista.

I avesats com estem a les sèries, ja ens va prou bé l’entrega per capítols. Així, després de l’inici de l’estrena l’any passat amb el Kyrie i el Gloria ara toca el Credo, per finalitzar l’any vinent amb el Santus i l’Agnus Dei culminant la seva interpretació íntegra al Palau de la Música, en una temporada en què en serà el compositor convidat.

Magrané estableix amb la música antiga un enriquidor diàleg del que en resulta una obra de textura renaixentista amb harmonia contemporània. I l’invent funciona, un retorn al passat que el projecta al futur. Les sis línies vocals que dibuixa amb un mínim de ressonància s’eleven en progressió harmònica de forma natural, sense escarafalls, contrastos bruscos, ni rareses. El Credo de la Missa és calmat, d’elegant suavitat fins a la irrupció molt monteverdiana del ‘Et resurrexit’, clímax on les veus esclaten per dissoldre’s després, de nou, calmadament cap a l’Amen final.

El mitjà emprat, els Musica Reservata de Barcelona, és molt adequat, ja que tot i tenir com a focus el repertori poc conegut del Renaixement i Barroc especialment polifonia religiosa, no els hi és estrany la contemporaneïtat i en els seus gairebé tres dècades d’història, han interpretat obres d’Albert Guinovart, Alfredo Aracil, Agustí Charles o Arvo Pärt. El seu so immaculat va encaixar perfectament amb el ressò d’una Catedral de Santa Maria massa ‘reservata’, amb poc públic donada la qualitat de l’oferta. Victoria i Magrané van ser exposats amb una rica varietat de colors tímbrics, mantenint sempre la precisió del to, majoritàriament contingut, i amb una vocalització immaculada ressaltant la llum i la puresa d’aquesta deliciosa música.

El disseny del programa, molt ben pensat va situar al centre la primícia, el Credo de Magrané, embolcallant-lo entre motets marians i fragments de misses de Tomás Luís de Victoria, exigent tècnicament però diàfan en l’escriptura i sempre de gran profunditat i emoció. No ens va passar per alt la subtilesa de col·locar el protagonisme del Credo de Magrané després d’un Kyrie i d’un Gloria per continuar amb un Sanctus i un Agnus Dei de les misses de l’avilès, seguint així l’estructura canònica de la missa.

Tot molt bo i molt ben pensat, com sempre al Nits de Clàssica. 

Ignasi Albors
Catclàssics