Cerca de crítiques

Enquesta

Grupo Enigma

Poulenc i Dvorák al Vendrell

25/8/2003 |

 

Obres de Schubert, Poulenc, Beethoven i Dvorák. Grupo Enigma (Orquestra de Cambra de l'Auditori de Saragossa). Juan José Olives, director. Ana Menéndez, piano. Auditori Pau Casals, Sant Salvador (el Vendrell), 23 d'agost.


El Grupo Enigma és una formació estable que sovint hem sentit a Barcelona interpretant de manera excel·lent obres del repertori contemporani. En aquesta gira d'estiu la seva proposta ha estat decantar-se per obres on hi ha un predomini d'instruments de vent. Així, per tocar tres marxes militars de Schubert es va acudir a una transcripció per a vent de Jean Françaix. En una bellíssima Aubade, música per a ballet de Francis Poulenc, hi predomina el vent, que accentua el clima selvàtic de la Diana caçadora, amb un contrastant solo de piano. la delícia del Rondino en mi bemoll de Beethoven és només per a vent i la magnífica molt ben interpretada Serenata en re menor op. 11 -en contraposició a la més coneguda op. 22, que és per a cordes- és per a instruments de vent amb dos violoncels i un contrabaix.
Així com les orquestres de cambra centreeuropees que poblen els nostres festivals d'estiu -el Vendrell és l'excepció, amb el magnífic programa que hi va oferir l'Orquestra Franz Liszt- acostumen a tocar el repertori més conegut (i alguns tenen la barra d'autoanomenar-se virtuosi, com subratllava un col·lega), Juan José Olives va triar un programa refrescant, poc sovintejat.
Quant a l'execució, la versió bucòlica de les marxes militars semblava un complot anti-Bush: poc mal podrien fer uns exèrcits desfilant amb semblant música. Quant a Aubade, Poulenc, en compondre-la per encàrrec, va escriure: "Vaig pensar en un concert coreogràfic en el qual destaquessin alhora una ballarina i un pianista". La ballarina ens la vam poder imaginar a través de la música, i Ana Menéndez va copsar l'estil que volia el compositor i el seu protagonisme va arrossegar emotivament l'orquestra en moments tan subjugants com el presto que marca el quart moviment.
L'amable i melangiós Rondino beethovenià va ser un bon preludi a la ja comentada Serenata de Dvorák que ens va presentar, quasi de manera plàstica, tota l'evocació popular de Bohèmia, amb el seu perfum i el seu somni il·lusionat.
Pel Festival Pau Casals, en la seva 23a edició, entre d'altres han passat enguany el violoncelista Isserlis -que el va obrir-, la soprano Ainhoa Arteta, el Cor de Cambra de Sant Petersburg i l'Orquestra de Ràdio Praga, i el dia 30 es clou de manera exemplar amb el Quartet Casals.


Jordi Maluquer
Avui