Cerca de crítiques

Enquesta

Transcendent Beethoven

9/6/2019 |

 

Programa: Beethoven: Simfonies 1, 2 i 4

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

Diversos cops he sentit/llegit a Jordi Savall queixar-se del concepte ‘música antiga’ ja que denota quelcom acabat, mort argumentant que la música reviu cada cop que és interpretada, recreada. Al llibret deixa palès que la música de Beethoven ‘és transcendent, el seu missatge és etern però no intemporal’ ja que en ella hi és present l’estil del seu temps.

L’objectiu de Savall al llarg de la seva trajectòria, i ara també amb la iniciativa Acadèmia Beethoven 250, és clar: la cerca del so original. I en el simfonisme beethovenià això afecta a una gran diversitat d’aspectes a tenir en compte, com la dimensió de l’orquestra, el nombre d’efectius, el material de les cordes, els instruments originals, els tempos, el fraseig, ... tot per reviure l’experiència original.

El concert de divendres inaugurà un ambiciós projecte: interpretar i enregistrar les nou simfonies de Beethoven en un homenatge cap a aquesta gran música, com a eina per aprofundir en el treball d’investigació i d’interpretació sobre la integral de les 9 simfonies, per formar joves intèrprets i per atraure més públic i, si és possible, més jove als auditoris. Aquesta iniciativa que s'estendrà fins la temporada 2020-21 es concretarà en quatre concerts el calendari dels quals és:
2019 Primavera 1a Acadèmia: Simfonies 1, 2 i 4 i Tardor 2a Acadèmia: Simfonies 3 i 5
2020 Primavera 3a Acadèmia: Simfonies 6 i 7 i Tardor 4a Acadèmia: Simfonies 8 i 9

Aquesta és una interessantíssima proposta ja que amb el rigor del mestre Savall es podrà percebre la imponent evolució que fa Beethoven del format simfònic, fixat i estandarditzat per papà Haydn. Serà apassionant veure com, sense necessitat de modificar l’essència de l’estructura clàssica, Beethoven du aquest format a un punt difícil de continuar i que va plantejar el terreny sobre el que durant dècades els grans músics (Schubert, Brahms, Bruckner) desenvoluparen el seu art.

Pel que fa al concert a interpretació de divendres va ser espectacular. En l’execució de les tres simfonies més haydinianes, aquelles que es troben a banda i banda de l’Heroica, Le Concert des Nations, enriquida amb alguns joves músics de l’Acadèmia, va regalar-nos un so de magnífica calidesa, on es va evidenciar la feina realitzada per Savall a l’hora de ressaltar les tensions harmòniques, un treball molt atent a fer evident aquella expressivitat que, en les dues primeres simfonies, és encara d’arrel clàssica per on ja es pot palesar l’empremta del geni de Bonn. Els músics van excel•lir en els passatges on tenien protagonisme (espectacular la secció de vent a l’Adagio de la Quarta) però el millor, i el que és més difícil, és el so del conjunt. Una delícia.

Un molt bon inici de cicle, preparant les espelmes pel sonat aniversari que ens permeti descobrir un Beethoven realment «revolucionari». 

Ignasi Albors
Catclàssics