Cerca de crítiques

Enquesta

Nelson Goerner: la versatilitat d'un músic de cap a peus

6/6/2019 |

 

Programa: Nelson Goerner

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

El pianista protagonitza un recital extraordinari al Palau de la Música

Dir 'piano' i dir 'Argentina' ha sigut fins ara pensar en Daniel Barenboim o Martha Argerich. Caldrà afegir-hi el nom de Nelson Goerner per tenir un trio complet de pianisme porteny.

Distingit amb diversos guardons (com ara un Diapason d’Or), Goerner va mostrar la seva versatilitat davant del teclat dimarts a la nit en el cicle Palau Piano i davant d’un auditori força atent, tot i que no sembla que el músic argentí hagi despertat un interès especial entre la premsa especialitzada.

El programa, engrescador, permetia viure el pas de Clementi a Chopin –passant per Beethoven– com a colofó de la primera etapa del piano entès des d’una concepció tècnica i experimental, passant per la sensibilitat dels tres músics, tan diferents entre si però tan complementaris.

Després de la 'Sonata op. 25 núm. 5' de Clementi, en què Goerner va mostrar una extraordinària sensibilitat pel fraseig i l’articulació nítida, el plat fort de la vetllada va ser la 'Sonata núm. 23', 'Appassionata', de Beethoven. Magistral en l’exposició del tema principal del primer moviment, el pianista argentí va passejar sense problemes pels vertiginosos esculls de l’'andante con moto' central i del conclusiu 'allegro'. Els aplaudiments i les ovacions van confirmar que estàvem davant d’una gran nit al Palau de la Música Catalana.

El Chopin de la segona part va ser potser més tècnic que poètic, però igualment eficaç: dos nocturns i la gran 'Sonata en si menor op. 58' van ser el brillant colofó d’un recital senzillament extraordinari, coronat amb dos bisos igualment brillants: un Guastavino i una transcripció del 'Danubi blau' straussià. L’entusiasme del públic no va minvar, al contrari. Tan sols cal esperar dues coses: que Goerner torni aviat a Barcelona i que els col·legues de crítica musical li facin una mica més de cas. 

Jaume Radigales
Ara