Cerca de crítiques

Enquesta

Christoph Rahn amb l'OBC a l'Auditori

Un gran director

4/11/2004 |

 

Obres de Rossini, Xostakóvitx i Kussevitski. Christoph Rahn, contrabaix. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Director: Salvador Brotons. Barcelona, Auditori, 30 d'octubre.

La substitució de Lawrence Foster per Salvador Brotons marcava la convocatòria i cal agrair al barceloní que mantingués un programa centrat en Kussevitski i Xostakóvitx i que començava amb la rossiniana obertura del Guillem Tell. La va orientar cap a la instauració molt marcada de climes reflexius i èpics creant connivència amb els músics. Com sempre, Brotons es motiva per la plenitud sonora i la seguredat tècnica i gesticula amb aquella vehemència que el públic agraeix perquè resulta elegant i anticipa la música.
El russo-americà Serge Kussevitski, contrabaixista de jove, va ser l'autocràtic director de la Simfònica de Boston des de 1924 fins a 1949. Va crear una fundació per fer comandes tan importants com el Concert per a orquestra de Bartók, va engegar el Festival de Tanglewood i va crear escola amb deixebles de la talla de Leonard Bernstein. El breu Concert núm.3 de Kussevitski és una niciesa que interessa més pel tractament romàntic de l'orquestra que per la cantilena insulsa del contrabaix del qual no n'aprofita la rotunditat. Malament quan un concert conserva l'interès tot prescindint del solista.
Christoph Rahn, admirat primer faristol de l'OBC des de 1993, pot sentir-se orgullós d'un públic que el va aplaudir més per respecte que per una actuació distant que contrastava amb l'apassionament que el director aplicava a l'orquestra. Amb l'arpista Magdalena Barrera va tocar com a bis un fragment de la Suite andalusa del contrabaixista i pedagog sabadellenc Pere Valls, d'un tòpic folklorisme inspirat en Falla.

La darrera simfonia de Xostakóvitx, la núm. 15, data de 1971 i ens el mostra tan efectiu en els recursos com efectista en els resultats. És una obra difícil que s'ha d'escoltar assumint les simfonies anteriors i que no para d'oscil·lar entre la sinceritat i el distanciament. Salvador Brotons la va dirigir amb entusiasme i bons resultats i l'OBC hi va mostrar un bon rediment amb contribucions estel·lars dels primers faristols destacant el violoncel·lista Damián Martínez, la concertino Friederike Spaulding, la flautista Magdalena Martínez i els percusionistes que van procurar un màgic final a la simfonia.
Xavier Casanoves Danés
Avui