Cerca de crítiques

Enquesta

Sokolov fa història

9/3/2019 |

 

Programa: Grigori Sokolov

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

El retorn del pianista de Leningrad emociona el Palau

El mític Grigori Sokolov va enamorar una vegada més al públic barceloní en un Palau en penombra al qual va regalar-li quatre propines. En només mitja hora, i de la mà de la ‘Sonata núm. 3 de l’Op. 2’ de Beethoven, va tornar a deixar clar el seu magisteri artístic en la seva dotzena compareixença consecutiva a la sala modernista construint amb cada obra una catedral plena de contrastos i clarobscurs. Aquesta peça dedicada a Haydn, d’equilibri formal perfecte i que va obrir el recital, en va ser un clar exemple. El pianista rus no té rival, ni en aquest ni en altres repertoris. La seva especialitat és sorprendre creant un efecte gairebé hipnòtic davant aquesta varietat d’opcions en dinàmiques, sempre a la recerca de la bellesa del so. Obra de factura ambiciosa, a l’adagio va aconseguir commoure amb un toc perlat carregat de sensibilitat. Va seguir amb una altra joia de Beethoven bastant poc programada a l’actualitat, les ‘Once bagatel·les, Op. 119, que repassen el pianisme beethovenià des d’angles molt diferents. Breus i d’una concepció formal variadíssima, emanen una aparent senzillesa –són gairebé un exercici tècnic–, però Sokolov, amb una digitació magistral i obsessionat a acolorir cada nota, les va convertir en grandioses gràcies a la seva extraordinària força expressiva.

La seva especialitat és sorprendre creant un efecte gairebé hipnòtic, sempre en la recerca de la bellesa del so
El Romanticisme de Brahms, bonic però més dens i exigent per al públic, va ocupar tota la segona part del programa, primer amb les ‘Sis peces per a piano, Op. 118’ i, a continuació, amb les catalogades immediatament després (tot i que escrites abans), ‘Quatre peces per a piano, Op. 119’, sengles recopilacions a tall de ‘suites’ que mostren el millor d’un compositor que sempre fascina per la seva creativitat inesgotable, sobretot en aquestes obres crepusculars de les quals sorgeix una gran profunditat narrativa. I Sokolov va saber treure de totes aquestes ‘Klavierstücke’ la profunditat que està limitada només als grans del teclat. Les propines –dos de Schubert, una de Chopin i una altra de Debussy- van arrodonir un recital absolutament inoblidable. 

Manel Cereijo
El Periódico de Catalunya