Cerca de crítiques

Enquesta

Seqüències, freqüències i interferències

24/2/2019 |

 

Programa: Franz Bretschneider i Pierce Warnecke

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

L’Auditori continua apostant per les propostes més radicals i contemporànies amb el Sampler Sèries, un cicle sense concessions comercials que acull des de vidocreacions i performances fins a la improvisació, amb especial accent en la música electrònica o electroacústica. El cicle, intencionadament transversal, té el seu centre neuràlgic a les tres sales principals de L’Auditori, però s’estén a altres escenaris barcelonins, com el CCCB o la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, amb un èxit considerable de públic que segueix els concerts amb devoció i un silenci, en aquest cas, reverencial.

En aquesta ocasió s’ha presentat a Barcelona SINN+FORM, una proposta del músic i videoartista alemany Franz Bretschneider, referent de la ultimíssima música electrònica europea en col·laboració amb Pierce Warnecke, també creador d’instal·lacions de vídeo. L’interès de la col·laboració entre els dos músics rau en la incorporació del processament d’imatges en temps real a la proposta sonora de Bretschneider.

El músic alemays Franz Bretschneider és el creador de segells especialitzats en l’experimentació electrònica com klangFarbe o, posteriorment, Raster-Noton, en els que ha desenvolupat els plantejaments de les avantguardes electroacústiques dels anys 50 i 60 incorporant elements de la gran tradició experimental electrònica alemanya. La proposta musical recent de Bretschneider parteix de l’element aleatori, podríem dir caòtic, i de la modulació de freqüències sonores a través del seu sintetitzador modular. Una aleatorietat que el relaciona amb tot un corrent músico-conceptual que parteix de les ja llegendàries propostes de John Cage, tant pel que fa a l’aleatorietat per ella mateixa com a la utilització de noves dimensions sonores sorgides en el segle XX a través de la integració de l’univers elèctric i electrònic en el nostre imaginari sonor.

La proposta s’estructura en diverses seqüències, en les quals es requereix de l’espectador/oient una actitud activa en la visualització del component formal. Unes seqüències que incorporen, malgrat tot, una forma determinada relativament tradicional en estar unides per elaborades transicions sonores i visuals. Unes transicions marcades pel canvi en l’element visual plantejat per Warnecke. Entre les diferents seqüències, en comparació amb la línia principal, van semblar més interessants les de caràcter més pausat, amb un component sonor més variat i un cert element hipnòtic, fins i tot zen que, en alguns moments, i de manera sorprenent, remeten a l’univers d’un compositor com Takemitsu.

En canvi, el tronc principal de SINN+FORM, centrat en allò que podríem definir com interferències sonores, tot i un element rítmic interessant, des d’un punt de vista tímbric va semblar en excés limitat i repetitiu. Pot ser que aquest element repetitiu pretengui una influència minimalista, en aquest cas una tan agafada pels pèls. Però el conjunt va semblar d’una uniformitat que acabava per anul·lar l’efecte expressiu.

Les imatges incorporades per Pierce Warnecke van aportar més per la via de la coordinació i plasmació visual del discurs musical més que no pas per la varietat o creativitat visual. A partir de figures més o menys geomètriques (ratlles, punts, quadrats), de tendència monocromàtica, Warnecke dialogava (literalment) i reaccionava a la proposta de Bretschneider aportant alguns moments de creativitat i dinamisme.

Una proposta que va tenir més interès conceptual que no pas un resultat artístic especialment seductor.

Antoni Colomer
Núvol