Cerca de crítiques

Enquesta

Classicisme català al Palau

24/1/2019 |

 

Programa: Casal Quartett i Diego Ares

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

El concert inaugural del cicle de cambra del Palau de la Música Catalana ha fet honor al nom de la institució amb un programa dedicat al Pare Antoni Soler i integrat exclusivament per peces de compositors catalans del segle xviii. Els intèrprets van ser el Casal Quartett i el clavecinista Diego Ares, que van tocar dos dels sis quintets del Pare Soler i entremig, Ares va tocar un conjunt de peces curtes per a teclat de diversos compositors de l’època de Soler. Va ser un concert tan atípic com exquisit.

Entre tants colossos de la música de països de parla alemanya, de tant en tant és important reivindicar els compositors del nostre patrimoni. El Pare Antoni Soler no tan sols n’és un dels màxims exponents, sinó que és un dels compositors més importants de la segona meitat del segle xviii a Europa. Deixeble de Domenico Scarlatti a Madrid, és autor d’una obra molt extensa que comprèn més de 200 sonates per a teclat, sis quintets i nou misses, entre d’altres.

El Casal Quartett i Diego Ares van interpretar dos dels sis quintets per a cordes i teclat, els núm. 2 i 6. Són peces que s’allunyen clarament del Barroc i que s’acosten a l’estil galant. Recorden força la música de cambra de Boccherini, que curiosament, també va treballar a la cort de Madrid. El Casal Quartett —res a veure amb el Quartet Casals— és una formació amb més de vint anys de trajectòria que s’ha especialitzat en la interpretació amb instruments originals. Concretament, s’han centrat en la música de l’època del naixement de la forma quartet, al segle xviii, i els instruments que toquen són del lutier del segle xvii Jacobus Stainer.

El resultat de la recerca històrica el vam poder sentir al Petit Palau. Certament, aquests instruments tenen un so diferent dels moderns, més enfosquit i més adust. En combinació amb el so melodiós del clavecí, els quintets adquirien una sonoritat clarament diferent d’un quintet interpretat amb instruments moderns, incloent-hi un piano. Als membres del Casal Quartett se’ls noten els anys de trajectòria i de feina, per una unitat palpable entre els quatre, però s’ha de dir que l’afinació va ser un xic deficient. Diego Ares, el jove clavecinista gallec, aportava llum i brillantor que contrastava amb el so fosc i auster dels instruments de corda.

Entremig dels dos quintets, Diego Ares en solitari va interpretar set peces breus de diversos coetanis de Soler: Rafael Anglès, Josep Freixanet, Josep Gallés, Mateu Ferrer, Felipe Rodríguez i Narcís Casanoves. Va alternar el clavecí amb el piano de cua, i de sobte va semblar com si el piano produís un so massa grandiloqüent per a aquelles peces recollides per a les quals el so del clavecí és tan idoni. Ares va tornar a demostrar una gran capacitat expressiva, lirisme i espiritualitat, com ja ho havia fet al costat del Casal Quartett.

No és habitual sentir una formació de cambra amb instruments d’època, i en aquesta ocasió, vam poder gaudir d’una interpretació amb criteris històrics i a més, d’obres del patrimoni cultural català. Sens dubte, una iniciativa fabulosa per part dels organitzadors. 

Elsa Álvarez Forges
Núvol