Cerca de crítiques

Enquesta

'Roméo et Juliette' a La Faràndula de Sabadell

Passió somorta

30/10/2004 |

 

'Roméo et Juliette', de Gounod. Minerva Moliner, José Luis Casanova, Kyung-Jun Park, Lluís Sintes, Júlia Farrés, Mercè Obiol, Marc Canturri. Director d'escena: Carles Ortiz. Escenografia i vestuari: Pere Francesch. Cor Amics de l'Òpera de Sabadell. Orquestra Simfònica del Vallès. Director: Daniel Martínez. Sabadell, Teatre La Faràndula, 27 d'octubre.

Tractant-se d'una de les històries d'amor més celebrades de tots els temps transformada en una òpera rica en belleses musicals, el Roméo et Juliette de Gounod que obria la nova temporada d'Òpera a Catalunya va tenir una temperatura emocional més aviat freda. Els motius van ser variats, començant per una posada en escena convencional (no pas en el millor sentit del terme) que no va saber o poder eliminar la rigidesa excessiva de molts dels actuants i una direcció musical que en el seu intent de buscar refinaments i deliqüescències va curtcircuitar qualsevol vestigi de tensió, transformant la vetllada en una sessió letàrgica. La culpa, en tot cas, no va ser d'una apreciable Simfònica del Vallès ni d'un cor que ha guanyat en cohesió, tot i que poc dúctil.

Amb una veu que podríem titllar d'una mica a l'antiga, amb un vibrato amb ecos callasians, Minerva Moliner va ser una Juliette que va guanyar intensitat al llarg de l'obra, més convincent en l'ària del quart acte que en el vals, tot i que en principi aquest era més apropiat per als seus recursos. José Luis Casanova no té pas una veu poc atractiva, però el seu Roméo va estar farcit de problemes tècnics. Capficat per uns aguts sovint forçats, la línia de cant es desdibuixava (sense anar més lluny, a Ah! Lève-toi soleil!), el centre es descarnava i l'afinació es desviava de forma alarmant. Això sí, tots dos van tenir prou sang freda per superar l'enganxada (literal) que van patir al segon acte. Kyung-Jun Park va ser un Frère Laurent de mitjans poderosos, aptes per ser sotmesos a un major control; Lluís Sintes i Mercè Obiol, uns adequats Capulet i Gertrude; un Marc Canturri en clara progressió, un esplèndid Mercutio; i Júlia Farrés, un Stéphano digne de seguiment, tot i lluitar contra el tempo fúnebre de la seva ària.
Xavier Cester
Avui