Cerca de crítiques

Enquesta

The Sixteen al Palau interpretant Purcell

Mr. Purcell i el pas de gegant

26/10/2004 |

 

Obres de Purcell. Solistes: Susan Bickley, Lucy Crowe, Elisabeth Cragg, Benjamin Davies i Richard Stuart. Cor de Cambra del Palau (Dir.: Jordi Casas) i The Sixteen. Dir.: Harry Christophers. Palau 100. Barcelona, Palau de la Música, 21 d'octubre.

Una setmana després de l'èxit fulgurant de la soprano Reneé Fleming, Palau 100 oferia un programa Purcell amb la garantia de The Sixteen que Harry Christophers -conegut a Barcelona en Bach i Händel- dirigeix des de la seva fundació, l'any 1977, i la contribució de luxe del Cor de Cambra del Palau. El grup britànic funciona com a escola i no tots els seus músics i cantants contractats tenien el mateix grau de maduresa, per exemple, amb un vacil·lant segon guitarrista o el jove baríton Benjamin Davies, que esdevindrà un gran Enees quan superi la rigidesa.

Henry Purcell (1659-1695) va donar un pas de gegant amb aquesta tragèdia basada en el quart llibre de l'Eneida virgiliana i composta l'any 1689 per a un aristocràtic col·legi de noies a Chelsea amb la intenció de superar el model establert per John Blow amb Venus i Adonis (escoltat a l'Institut del Teatre ara fa dos anys). Ho va aconseguir saltant de l'entreteniment de les òperes dialogades o semiòperes i les mascarades cortesanes als plantejaments dramàtics d'una òpera genuïna que perfeccionava un gènere que no acabava de quallar a Anglaterra. Purcell hi integrava influències autòctones amb un nou llenguatge harmònic, l'expressivitat dels ariosi italianitzans i els ritmes dansants manllevats a Versalles amb la interpolació d'un fandango. Al seu temps, però, tot i la fama del compositor, l'exemplaritat de Dido i Enees va trigar a ser reconeguda i només interessava com a entremès en vetllades teatrals.

Com a complement, van sonar fragments de les semiòperes Rei Artús (de 1691) i La reina de les fades (de 1692), amb les escenes del fred -tota una premonició de l'Hivern de Vivaldi- i de l'illa meravellosa de la primera i la pugna a pessigades del poeta borratxo amb les dues fades corresponent a la segona.

Solvència entre els solistes vocals amb menció especial per a la veterana Susan Bickley, que retratava magistralment l'angoixa, la indignació, l'acceptació del destí i el patetisme en la súplica de recordança de la reina cartaginesa. The Sixteen, disposats al voltant de les cordes polsades i flanquejats pels clavicèmbals, mostraven incialment una certa manca d'homogeneïtat i, en alguns finals, de sentit de la forma sota la florida concertació de Christophers abocada a lectures fresques i fluides que van anar a més i reforçaven el caràcter eclèctic i modern del compositor.

El Cor de Cambra que dirigeix Jordi Casas va tenir una participació absolutament protagonista amb la sorpresa d'un treball dramàtic de primer ordre en l'escena de la cova del bruixot. Com a solistes intervenien l'excel·lent contratenor Toni Gubau en la comesa important de l'Esperit i les sopranos Maite Estrada i Montserrat Trias, perfectes com a malèfiques bruixes.
Xavier Casanoves Danés
Avui