23/11/2018 |
Programa: Lars Vogt, piano
Lloc i dia:Auditori de Barcelona
Ja sigui per la referència de culte que són els dos enregistraments del pianista canadenc Glenn Gould, per la novel.la El malaguanyat (1983), de Thomas Bernhard, o per l’aurèola mítica que el primer biògraf de J.S.Bach –J.N.Forkel– va dipositar en aquesta obra, el que és cert és que les Variacions Goldberg constitueixen un dels cims de la música clàssica occidental. Tant és així que Lars Vogt, gran pianista alemany i també director musical, des del 2015, de la Royal Northern Sinfonia, fins ara només té en la seva rica discografia aquesta obra bachiana enregistrada que, dimecres, va presentar-nos a L’Auditori, tres anys després de la seva publicació al segell Ondine.
Per raons que el sotasignant no va saber desxifrar, Vogt va iniciar el recital amb els Impromptus, D.899 (1827), de Schubert, interpretats d’una manera sòlida i robusta en què, tanmateix, es va trobar a faltar molt més l’aire fantasiós i de somieig característic del romanticisme i, sobretot, del darrer Schubert.
El posterior assalt a les Variacions, BWV 988 (1742) va prosseguir per aquesta concepció interpretativa concebuda molt més des de la construcció d’una arquitectura racional que no pas des de l’emoció que, segons alguns hermeneutes, palpita en aquesta obra. Evidentment, negar-ho seria injust, vam assistir a una exhibició de virtuosisme i tècnica posats al servei d’una elecció de tempi que, en algunes variacions, van deixar entreveure un Bach lliure i fresc com en la darrera de les variacions (Quodlibet). Sense caure, però, en un exercici mental fred, no és menys cert que vam estar sempre més a prop del dictum de Leibniz, en què la música ve a ser l’exercici aritmètic ocult d’una ment inconscient que calcula.