Cerca de crítiques

Enquesta

Música programàtica barroca. La tardor

19/11/2018 |

 

Programa: Imatges. La tardor, el vigilant de la nit, batalles i granotes

Lloc i dia:Església de Sant Felip Neri

L’estrany títol ‘Imatges. La tardor, el vigilant de la nit, batalles i granotes’ emmarcava el segon dels concerts que l’Orquestra Barroca Catalana proposava a l’Església de Sant Felip Neri dins la IV Temporada de Música Antiga. Naturalment el punt de misteri s’esvaïa al constatar que el programa era composat a partir d’obres descriptives compositors barrocs.

La música ‘programàtica’ és aquella que té com a element característic l’evocació d’idees o imatges en l’oient i que representa musicalment una escena, una imatge o un estat d’ànim. Aquesta música, que fou especialment apreciada durant el romanticisme, compta entre els exemples més clars la Simfonia Pastoral de Beethoven (amb les clares referències als ocellets, al rierol i a la tempesta) o el Carnaval dels animals de Saint-Saëns. Però aquest estil es remunta a segles abans i ja durant el Renaixement William Byrd descrivia els diferents moments bèl·lics a ‘La batalla’. Òbviament un altre dels referents que tots tenim al cap són les famosíssimes Estacions de Vivaldi de les que, contextualitzant-se perfectament en el vespre rúfol del passat diumenge, es va interpretar la Tardor RV 293.

Aquest era doncs l’objectiu del concert: mostrar de forma diversa com diferents autors del XVII i XVIII, amb els seus estils personals, descrivien ara un sentiment -un lament, l’humor, la nostàlgia- ara el raucar de les granotes. L’Orquestra Barroca Catalana amb Rüdiger Lotter com a violí solista i director, va reeixir en aquesta aspiració amb una interpretació d’obres de Johann Joseph Fux, H.I.F von Biber, Telemann, Johann Heinrich Schmelzer i Vivaldi en una exhibició de com explotar les possibilitats expressives d’una petita orquestra de corda, pintant una batalla, imitant el cant de les granotes o descrivint al vigilant de la nit, tot farcit amb nombrosos recursos tímbrics i rítmics, per acabar arrodonint magistralment un concert molt complert. 

Ignasi Albors
Catclàssics