Cerca de crítiques

Enquesta

Brillant concert

19/11/2018 |

 

Programa: ‘Simfonia fantàstica'

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

Director: Sylvain Cambreling. Garrick Ohlsson, piano.
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. L’Auditori de Barcelona, 17 de novembre del 2018 

L’erra­bund i irre­gu­lar pro­jecte de l’Orques­tra Simfònica de Bar­ce­lona i Naci­o­nal de Cata­lu­nya (degut, en bona part, a una titu­la­ri­tat reduïda a la rea­lit­zació raquítica de tan sols vuit dels vint-i-qua­tre pro­gra­mes que for­men la tem­po­rada) ofe­reix sor­pre­ses, com ha estat la del seu sisè pro­grama. La pri­mera col·labo­ració entre el pia­nista nord-ame­ricà Gar­rick Ohls­son i el direc­tor francès Syl­vain Cam­bre­ling ha tin­gut lloc a Bar­ce­lona, sense que això, però, ens fos anun­ciat ni en la premsa ni en el pro­grama de mà.

Sense conèixer aquest fet per la majo­ria del públic, el binomi fran­co­nor­da­me­ricà va ofe­rir un pre­ciosíssim Con­cert per a piano i orques­tra núm. 4 de Beet­ho­ven amb un Ohls­son trans­pa­rent i ele­gant que va fer les coses fàcils perquè Cam­bre­ling deixés pas a una dimensió més fan­ta­si­osa que con­cer­tant a una obra bate­jada pel mateix com­po­si­tor de Bonn com “quasi una fan­ta­sia”.

Abans, però, Cam­bre­ling ja havia silen­ciat L’Audi­tori amb una intensa i col­pi­dora versió de Les offran­des oubliées (1930), de Mes­si­aen, que va cor­ro­bo­rar el mes­tre francès com un dels grans tra­duc­tors d’aquest gran místic.

Hec­tor Ber­lioz, en el pro­grama expli­ca­tiu de la seva Sim­fo­nia fantàstica, par­lava de l’existència d’una malal­tia de l’espe­rit, pre­sent en els nos­tres dies, bate­jada, amb mots de Cha­te­au­bri­and, com a “vague­tat de les pas­si­ons”. Per gua­rir-nos-en calen experiències tras­bal­sa­do­res, com la que va pro­po­sar Cam­bre­ling per posar la rúbrica a un bri­llant con­cert. O sia: dels que fan afecció i gua­rei­xen de malal­ties de l’ànima.

ORIOL PÉREZ TREVIÑO
El Punt / Avui