Cerca de crítiques

Enquesta

Paul Lewis reivindica el piano de Haydn

13/11/2018 |

 

Programa: Paul Lewis

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

L'as britànic del teclat va oferir un concert d'excel·lent factura al Palau de la Música.

Un Palau de la Música Catalana a mig gas, però amb entusiasme, rebia dijous el pianista britànic Paul Lewis –substituïa Murray Perahia–, un as del teclat que va oferir un concert d’excel·lent factura recreant-se sobretot en dues sonates de Haydn, un autor que no només va ajudar a construir l’univers de la simfonia i del quartet de corda –àmpliament i justament reconegut en aquestes matèries–, sinó també el de la lírica i el de les sonates per a piano, que en va compondre 62. Lewis ho reivindica i defensa amb dents i ungles; el compositor austríac, sense arribar a ser mai un virtuós del teclat –sí que ho va ser del violí– va deixar un meravellós llegat en el terreny pianístic, amb obres carregades d’originalitat, profunditat i humor.

El cert és que en la seva tornada al Palau el pianista anglès va portar a col·lació tot això i molt més impregnant de caràcter i personalitat tant la 'Sonata en do menor, Hob. XVI: 20' com la 'Sonata en mi bemoll major, Hob. XVI: 52’. En la primera va fer gala d’un gran lirisme en el 'moderato' així com d’una gran introspecció en la seva versió del 'finale'. La segona peça de Haydn, amb la qual va tancar el concert, va ser executada amb gran precisió i pulcritud; en un discurs molt més dens, Lewis va accentuar un mar de cromatismes i accents, i es va submergir en tot el drama i la força que, sobretot, va desprendre en el 'finale'.

Abans, i amb el mateix nivell impecable, Lewis s’havia entregat a dos compositors que van beure de Haydn. De Beethoven, que durant dos anys va estudiar amb el compositor clàssic, se’n va poder escoltar unes personalíssimes 'Set bagatel·les, Op. 33', corresponents a la seva primera etapa creativa i molt lligades al classicisme; van ser desgranades amb gran destresa, accentuant el seu virtuosisme. La vetllada havia començat amb les 'Set fantasies, Op 116' de Brahms –que tant va admirar a Haydn i Beethoven–, petites joies de gran dificultat tècnica que cristal·litzen mil atmosferes que Paul Lewis en va saber dibuixar algunes amb cura i d’altres amb tot el temperament necessari.

Manel Cereijo
El Periódico de Catalunya