Cerca de crítiques

Enquesta

Gustavo Dudamel obre la temporada del Palau de la Música

20/9/2018 |

 

Programa: Gustavo Dudamel i la Mahler Chamber Orchestra

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

El gest elegant del director veneçolà va unificar la 'Cinquena' de Schubert i la 'Quarta' de Brahms

Esdevingut un dels directors d’orquestra més cèlebres del planeta abans d’arribar a la quarantena, Gustavo Dudamel ha inaugurat la temporada de Palau 100 amb un doble programa simfònic centrat en el gran repertori germànic. La primera sessió presentava dues simfonies ben contrastades, unificades pel gest elegant del veneçolà i per la seves cada cop més controlades tendències expansives. Aquest últim tret va ser més evident en la Cinquena d’un Schubert encara amarat de classicisme. La ductilitat de la Mahler Chamber Orchestra va permetre a Dudamel subratllar la lluminositat de la partitura, amb àgils diàlegs entre veus, accents marcats i sobtades injeccions d’adrenalina que deixaven intuir la sensibilitat romàntica amagada. Només en el trio del tercer moviment va caure la batuta en la temptació del preciosisme sonor.

La Quarta de Brahms va dur un perceptible increment de la tensió, amb Dudamel accentuant el dramatisme de l’última simfonia del compositor alemany, en ocasions contraposant de forma acusada les parts de corda i fusta. La dosificació de forces del primer moviment va ser perfectible, amb una catarsi que va semblar massa poc després d’un recorregut previ d’alt voltatge, però en l’ andante moderato Dudamel va trobar l’equilibri just entre solemnitat arcaïtzant, esclats de desesperació i onades desbordants de lirisme (la corda va tenir intervencions glorioses). L’extraversió del tercer moviment no va ser cap sorpresa, un pròleg joiós a la implacable progressió de l’últim temps, amb l’oasi del cant enigmàtic de la flauta i la serenor dels trombons abans de l’anorreadora embranzida final. Un bon començament de temporada, doncs, tot i que hi ha elements irritants -Dudamel va haver de reiniciar el segon moviment de l’obra de Brahms per culpa del mòbil d’un cafre (no va ser l’únic a sonar)- que es resisteixen a desaparèixer. 

Xavier Cester
Ara