A Folia , del coreògraf Mourad Merzouki, els diferents gèneres de la dansa flueixen com un tot, diluint unes fronteres que sembla que mai haguessin existit, i ho fa amb una lleugeresa i delicadesa que no nota gens el pes de la música barroca. Merzouki, un dels màxims representants de les hibridacions de llenguatges i gèneres, va enlluernar divendres en la clausura del Festival Castell de Peralada amb un espectacle de dansa fusionat, de ball urbà i contemporani, amb esferes i llums que apropaven l’espectador gairebé a un joc de màscares venecià. La concepció visual de Franck-Emmanuel Comte és la d’un viatge des del sud d’Itàlia al present molt suggeridor. Mourad Merzouki ha impregnat a Folia la cultura urbana apresa als carrers del suburbi de Lió.

En aquesta trobada de bellesa entre el passat i l’actualitat, hi ha també al·legories per a la reflexió amb elements de circ. En una de les composicions, una ballarina executa un solo en un llit elàstic inflable que s’acaba verticalitzant mentre ella intenta mantenir-s’hi. La introducció és etèria i atemporal; amb una música barroca, instrumental, subtil que va in crescendo, els disset ballarins busquen el seu món en un sistema solar d’esferes toves, globus terraqüis i els planetes.