Cerca de crítiques

Enquesta

Festival de Llívia

La catedral

21/8/2003 |

 

Obres de Mozart, Donizetti, Rossini i Puccini. Luz del Alba Rubio, soprano. Orquestra de Cambra de Ràdio Praga. Director: Vladimir Válek. Obres de Mozart, Mendelssohn, Stravinsky i Schubert. Camerata de la Filharmònica de Berlín. Festival de Llívia, església parroquial. 15 i 17 d'agost.


Ja fa molt temps que la vila de Llívia va apostar per la realització d'un festival de música clàssica com a reclam turístic. A hores d'ara, a Llívia ja no li cal el reclam davant un públic ansiós que omple de gom a gom una església de més de 700 localitats. En cinc dels set concerts programats, l'organització del festival ha hagut de penjar el cartell d'exhaurides les localitats. Aquest cap de setmana el festival ha viscut una activitat intensíssima amb els concerts protagonitzats per l'Orquestra de Cambra de Ràdio Praga i la Camerata de la Filharmònica de Berlín.
El conjunt que dirigeix Vladimir Válek, una de les grans batutes txeques de l'actualitat, va obrir el foc musical amb una primera part a la que va acompanyar la soprano uruguaiana Luz del Alba Rubio, que tants bons records va deixar en l'actuació de l'any passat. Luz del Alba, de nou, va encandilar el públic llivienc mercès a la saviesa en la interpretació dels diferents personatges en les àries operístiques. Novament en la valoració no podem passar per alt el seu domini del registre sobreagut, en algunes ocasions en detriment del propi estil, com va succeir en la coneguda Una voce poco fa d'El barber de Sevilla, que va ser interpretada amb un estil més proper a plantejaments verdians que no rossinians, si bé el seu Mozart (l'ària Vorrei spiegarvi, K. 418) havia estat ofert amb un excel·lent gust estilístic. L'intens i abigarrat O mio babbino caro de Gianni Schicchi de Puccini, repetit com a propina, va acomiadar una soprano que en properes edicions ens agradaria acomiadar en un recital sencer.
A la segona part, el conjunt va demostrar perquè se la considera una de les més importants formacions orquestrals txeques. Un Beethoven espontani, directe, amb llibertat i oblidant les suposades descripcions a un programa d'imatges sonores atribuïdes per la musicologia a Beethoven en la seva Simfonia núm. 6, 'Pastoral', va fer les delícies dels presents.
Que el Festival de Llívia és sinònim de poder contemplar importants formacions orquestrals i cambrístiques europees és una realitat que sap tothom. Hi ha concerts, però, que queden com a record inesborrable i de difícil superació. Això és el que va passar diumenge amb el protagonitzat per la Camerata de la Filharmònica de Berlín, un conjunt integrat per membres del conjunt orquestral que dirigeix el celebèrrim Sir Simon Rattle. Pàgines de Mozart, Mendelssohn i Stravinsky a la primera part van mostrar una camerata de so poderós, però amb equilibri i flotació en les línies melòdiques. La força dramàtica o el sentit de la construcció oferts a la Simfonia per a cordes núm. 10 de Mendelssohn i en el Concert per a cordes de Stravinsky respectivament van ser modèlics. Però això no era tot. L'orquestració mahleriana del quartet La mort i la donzella, a la segona part, es va obrir a la força i energia sonora que va fer que el públic quedés literalment exorcitzat, assegut a la cadira on el temps i l'espai semblaven aturats en una nova dimensió. El poderós món de la bellesa s'havia revelat a Llívia i va produir-se la màgia de veure'ns transportats a regions cognoscitives on el llenguatge escrit no hi té cabuda i on només el record permetrà aproximar-se una mica a l'escoltat un diumenge d'agost a l'interior de la catedral de la música de la Cerdanya.


Oriol Pérez i Treviño
Avui