Cerca de crítiques

Enquesta

El Kame-Hame de l'OSV

7/3/2018 |

 

Programa: Banda sonora musical de Bola de drac

Lloc i dia:Auditori del Fòrum de Barcelona

Banda sonora musical de Dragon Ball.

Hiroki Takahashi, veu. OSV. Adrián Ronda, director.

Auditori del Fòrum de Barcelona. 3-3-18.

 

En un Auditori del Fòrum de Barcelona ple d’un públic que dinamitava la mitjana d’edat habitual d’un concert simfònic, l’OSV tornava a oferir un programa fora de la seva temporada estable. En aquesta ocasió, amb Adrián Ronda com a director, interpretava la banda sonora musical de la mítica sèrie manga, Bola de drac (1986), en un concert quasi massiu (unes 3000 localitats) davant uns fans que aplaudien espontàniament les melodies característiques, l’aparició dels personatges i cantaven el temes principals. Va arrodonir la festa, Hiroki Takahashi, cantant admirat al Japó i conegut mundialment per ser la veu de les capçaleres de la sèrie i de les poques cançons inserides enmig dels capítols. De qui, per cert, no es pot negar que el temps ha minvat l’esmalt tímbric de la veu.  

Seguint l’estel·la d’aquest tipus de sessions un vídeo rememorava moments antològics de la sèrie adequant-se mínimament a la música. Una música que explora un considerable ventall de temes característics en un sincretisme que discorre des de la marxa i la cançó als accents èpics i solemnes passant per moments de tendresa, com els aclamats temes dels Drac Sheron, de Cor petit, de la Genki-Dama o del sacrifici de Vegeta. 

Ho fa treballant sobre leit-motivs i efectes (fònics, melòdics, harmònics) a vegades molt simples però extremadament útils, en un material no desenvolupat, a vegades infantil i primari, on s’hi perceben reminiscències de la tradició occidental i bandes sonores com les de James Bond. És l’estil molt definit de Shunsuke Kikuchi, que ha assolit gran pregnància. No hi van faltar efectes de so i llum en moments de culte com la transformació de Son Goku en super-guerrer o l’arribada de Trunks.

La sessió que, presumiblement, es repetirà la pròxima temporada, reafirmava la versatilitat del repertori de l’OSV (reforçada amb guitarra elèctrica bateria i piano) davant la qual només falta conèixer quin paper econòmic juguen reclams com aquest. I és que els vincles d’una part de la producció per a videojocs, de bandes sonores d’animació o de cinema fantàstic i de ciència-ficció són un emergent mercat de concerts d’aquest tipus com en breu ho seran els dels musicals. La filiació amb el llenguatge simfònic hauria d’esdevenir el nexe entre dos móns: el de la cultura popular i de l’alta cultura. 

Albert Ferrer Flamarich
Catclassics.com