Cerca de crítiques

Enquesta

Repertori clàssic i català

6/3/2018 |

 

Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell

Els teclats de la cobla

Obres Toldrà, Lloansí, Serra, Oltra, Cassú, Agustina, Brotons, Pastor.

Jordi Saura, presentador. Ferran Cullell, piano. Gerard Pastor, piano. Cobla Simfònica Catalana. Gerard Pastor, director.

 

La Cobla Simfònica Catalana, fundada l’any 2002, presentava el seu vintè programa en producció pròpia al Teatre Principal el diumenge passat. Ho feia amb un nou director, Gerard Pastor, una de les figures preeminents del panorama musical contemporani com a compositor i amb una estimable trajectòria al capdavant de conjunts instrumentals, també en el terreny de la cobla.

Com és habitual, el repertori partia de l’alternança entre obres de llenguatge clàssic amb altres més contemporànies igualment assequibles pel públic. Entre les primeres Sol ixent de Toldrà i Quodlibet sobre temes de la Patum de Berga de Robert Agustina; i, entre les segones, el Preludi i dansa núm.1 de Lluís Lloansí i Akelarre de Francesc Cassú  afermaven l’elegància, la brillantor i la musicalitat en general d’una sessió molt ben concertada. Si les circumstàncies econòmiques i el règim d’assaig fossin més favorables amb Pastor -igual que amb anteriors directors,- el nivell d’aquest conjunt podria assolir nivells antològics.

Així s’entreveia en detalls concrets en poemes simfònics com Puigsoliu de Serra (excel·lent volada romàntica per amplitud i intensitat en la coda), El Llobregat de Brotons (equilibrant els sempre contrastats temes de Brotons) i en les dues obres que maridaven la cobla i el piano. D’una banda, la Rapsòdia per a piano i cobla de Manuel Oltra amb Ferran Cullell al teclat i, de l’altra, el mateix Gerard Pastor en la triple faceta de pianista, director i compositor amb les seves Desvariacions per a piano i cobla. Dues obres exigent per al teclat, molt ben construïdes, amb reminiscències tardorromàntiques la primera, i una varietat d’idees que les configuren com a pàgines preeminents del repertori. No obstant, caldria saber perquè es va programar a Cullell per a una sola, en comptes de reservar-lo per a un programa futur. Escoltar a Pastor i a Cullell amb una sola obra com a solistes, deixava amb ganes de més en cada cas.

Com de costum, Jordi Saura arrodonia l’acte amb el coneixement i rigor documentals que caracteritzen les seves presentacions. 

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell