Cerca de crítiques

Enquesta

Gergiev enamora l'Auditori amb la Resurrecció de Mahler

19/2/2018 |

 

Programa: Valery Gergiev

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

Sempre és un plaer infinit sentir una simfonia de Mahler ben interpretada. En aquest cas, a L’Auditori, Valery Gergiev, al capdavant de l’Orquestra Simfònica del Teatre Mariinsky, van ser els encarregats de fer-nos sentir la Simfonia núm. 2, “Resurrecció”, en una execució colossal i espectral, tal com indica el sobrenom i la mateixa música. Sentir aquesta simfonia de principi a final transforma l’ànima humana fent-la descendir fins al racó més pregon per després fer-la ressorgir, en un final esplendent i radiant.

Aquesta és una simfonia que forma part del grup de “simfonies Wunderhorn”, ja que inclou fragments basats en textos de l’obra Das Knaben Wunderhorn (“El corn màgic del xicot”), que apareixen al quart i cinquè moviment, i que en aquesta ocasió van ser interpretats pel Cor Ibercàmera i dues solistes vocals. Valery Gergiev, al capdavant d’una orquestra de dimensions grandioses, va saber marcar molt bé el caràcter diferenciat de cada moviment. Així, l’Allegro maestoso inicial va estar marcat per un aire llòbrec molt accentuat, que denotava clarament la mort. És a dir, el pas previ a la resurrecció.

Els segon moviment és ben diferent del primer, es caracteritza per la vivacitat i l’alegria, ja que evoca els dies feliços de joventut d’un home estimat, segons el programa de Mahler per a aquesta simfonia. El tercer, tot i ser també viu, ja conté ombres, i el quart, amb les advertències de la veu de la mezzosoprano, esdevé premonitori. Gergiev va donar lluminositat al segon moviment i va fer que el tercer sonés de manera espectral. En tot moment l’orquestra va sonar com un conjunt homogeni dins el qual cada secció es distingia nítidament. Les frases de l’oboè van sonar plenes de lirisme, i en general el vent fusta es va destacar en la justa mesura de la resta de l’orquestra. Potser l’única cosa que es podria retreure a Gergiev és un metall sobredimensionat al davant d’una corda un xic insuficient que en els moments culminants quedava eclipsada.

Les solistes vocals van ser d’una qualitat molt notable. Especialment la mezzosoprano, Yulia Matochkina, va exhibir una veu càlida, ampla i molt homogènia, que va resultar del tot idònia per al quart moviment. La soprano, Anastasia Kalagina, que no té un paper tan preponderant en l’0bra, va quedar més discreta, amb una veu no especialment bonica, però amb un estil correcte i efectiu. El Cor Ibercàmera, integrat pel Cor Madrigal, el Cor Lieder Càmera i la Polifònica de Puig-Reig, sota la direcció de Mireia Barrera, va començar la seva intervenció en piano una mica dispers, amb les veus no prou conjuntades. Ara bé, al final va assolir un nivell excel·lent per sumar-se a l’orquestra en ple en el seu so espectral que anuncia la resurrecció.

L’orquestra del Teatre Mariinsky és una formació de primer nivell internacional que sota la batuta de Valery Gergiev gairebé sempre ha fet interpretacions preciosistes i colossals d’obres de gran envergadura.

 

Elsa Álvarez Forges
Núvol