Cerca de crítiques

Enquesta

Quan els mòbils engoleixen la música clàssica

11/2/2018 |

 

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

El compositor català Ferran Cruixent torna a introduir la tecnologia digital en la seva última obra, 'Deus ex machina', que presenta a l'Auditori sota la direcció de Kazushi Ono

No esperin sentir per megafonia per favor, apaguin els telèfons mòbils, perquè els mòbils formen part del concert. El compositor Ferran Cruixent (Barcelona, 1976) torna amb la quarta part de Cyborg, una tetralogia en què prima, sobretot, la dependència humana de la tecnologia i l’era digital.

Quan el concert estigui a punt de començar a l’Auditori, els músics de l’Orquestra Simfònica de Barcelona (OBC) ja tindran descarregats uns arxius sonors que s’utilitzaran durant l’espectacle de Cruixent, que es podrà degustar des d’avui fins diumenge. La peça, titulada Deus ex machina, és una odissea de sons extravagants i minimalistes, com el d’un missatge en codi morse. També un batec continuat de 60 pulsacions per minut que, tal com explica el compositor, representa el temps del cor humà i el de la tecnologia: «Per sort, el segle XXI està deixant de ser el segle del cervell per tornar al que va ser el Barroc, un període en què es dona més importància al cor». La visió de Cruixent sobre la música contemporània la trasllada a una creació personal, «a preguntar-se i crear alguna cosa diferent des del cor».

En els primers cinc minuts de concert, un pot apreciar una melodia semblant a la d’un despertador. La flauta travessera dona la benvinguda a aquest despertar tecnològic, una sensació, possiblement, impredictible. La batuta de Kazushi Ono (Japó, 1960) és la conductora de tot un agregat de sensacions. Dirigeix l’OBC des del 2015 i se’l reconeix com un dels directors d’orquestra internacionals més prestigiosos. La insòlita i revolucionària forma de conduir la partitura de Cruixent fa encara més profund i directe el missatge de l’obra, que la tecnologia està engolint les persones. El compositor català ja ho va demostrar en la tercera part, Big data (2016), una al·lusió a l’ombra digital de dades que possiblement «serà el futur de l’ésser humà», expressa.

NOU PROJECTE MINIMALISTA
¿I què passa amb els clàssics? Heus aquí la qüestió. Per Cruixent, «la música clàssica hauria d’estar en un museu per apreciar més la contemporània», perquè creu que en aquest país «la música contemporània és l’última maria». En aquest sentit, l’autor està immers en un nou projecte minimalista. El mes de juny vinent, presentarà un ballet titulat Impression millennials, una obra de 60 minuts que al·ludeix als nascuts en la famosa Generació I, un encàrrec del Theater und Orchester Heidelberg. Durant els tres pròxims anys, Cruixent i el coreògraf espanyol Iván Pérez entraran novament en el món digital.

Aquestes tres obres per encàrrec de la Fundació SGAE i l'AEOS a l'Auditori uniran la clàssica i la contemporània en diferents temps. Kazushi Ono dirigirà a més l'OBC amb els pianistes Maria João Pires i Ignasi Cambra que interpretaran dues obres de grans clàssics de la història, Mozart i Brahms.

Angie Ramón
El Periódico de Catalunya