Cerca de crítiques

Enquesta

La coronació del rei Jordi II, a L'Auditori

25/1/2018 |

 

Programa: Robert King i el King's Consort

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

El concert que Robert King i el King’s Consort van oferir la setmana passada a L’Auditori no passarà gens desapercebut ni es podrà comptar com un concert més. Irònicament podríem dir que fent honor al seu cognom, King va interpretar la música de la cerimònia de coronació del rei Jordi II de Gran Bretanya i d’Irlanda, que va tenir lloc l’11 d’octubre de 1727 a l’Abadia de Westminster. Malgrat l’arquitectura moderna de l’Auditori, vam poder submergir-nos en la pompa i la solemnitat de la que segurament és la monarquia amb més adeptes del món.

El concert va començar amb l’escenari a les fosques i aleshores es van començar a sentir campanes, de lluny. De seguida van aparèixer trompetes i timbals entrant pels laterals de la platea, tocant mentre avançaven cap a l’escenari. La cerimònia de coronació acabava de començar. Es van alternar fanfàrries, processons de timbals, himnes de Händel, peces religioses i de tant en tant, un God save the King parlat. El concert/cerimònia es va cloure tal com havia començat: amb trompetes i timbals desfilant per la platea cap a fora, i el so de les campanes de fons. El resultat va ser apoteòsic, brillant i majestàtic. Robert King va aconseguir fer-nos creure que érem a l’Abadia de Westminster al segle XVIII.

The King’s Consort es va reivindicar com una formació de màxima categoria en la interpretació de música antiga. El cor estava format per unes veus molt sòlides que van excel·lir en el Te Deum de Gibbons, en què algunes d’elles van cantar com a solistes. Robert King va fer brillar l’art i la tècnica dels seus músics al servei d’una cerimònia majestàtica amb gairebé tres-cents anys d’antiguitat.

Les peces que integraven aquesta cerimònia no eren totes de la mateixa època, sinó que n’hi havia dels segles XVI, XVII i XVIII. Les compostes ad hoc per a aquella coronació són els quatre himnes per al rei Jordi i la reina Carolina, HWV 258-261, de Händel, eix al voltant del qual girava el concert. Entre aquests himnes s’hi troba el famós Zadok the Priest, que tanta fortuna ha fet posteriorment en haver-se adoptat com a himne de la Lliga de Campions de futbol. D’entre els altres compositors, tots anglesos, cal destacar Purcell en primer lloc, però també Blow, Tallis o Gibbons.

És una sort immensa haver pogut gaudir d’un concert tan poc habitual com aquest, que més enllà de la música, era la reconstrucció sonora d’un moment històric. La bellesa de la música, l’excel·lència interpretativa i la posada en escena, feia pensar que la britànica és l’única monarquia autèntica.

 

Elsa Álvarez Forges
Núvol