Cerca de crítiques

Enquesta

Argerich i Baldocci, dos pianos al Palau per a un repertori romàntic

23/1/2018 |

 

Programa: Argerich i Baldocci

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

Martha Argerich, la gran dama del piano, una intèrpret infatigable, ens ha tornat a visitar en el marc de la temporada Ibercàmera, al Palau de la Música, acompanyada del pianista italià Gabriele Baldocci. Tots dos van oferir un programa romàntic, brillant i molt complet, integrat per obres de Liszt, Xostakóvitx, Schumann, Rakhmàninov i Ravel. Van tocar cadascun per separat i també junts, a dos pianos. Argerich va insuflar la seva energia i delicadesa a les obres i va fer les delícies d’un públic absolutament entusiàstic.

 

Baldocci és l’ambaixador oficial del Martha Argerich Presents Project i participa regularment en diversos grups de cambra. També forma duet des de fa anys amb Argerich. Tots dos van començar el concert amb les Reminiscències de Don Joan, S. 656, de Liszt. Es tracta d’una obra òbviament basada en el Don Giovanni mozartià, del qual recull alguns dels fragments més brillants i els dona una aura romàntica i gairebé espectral. Argerich i Baldocci en van fer una interpretació grandiloqüent i pomposa que ho omplia tot. Seguint amb Liszt versionador, Gabriele Baldocci va interpretar Salve Maria de Jerusalem, de I Lombardi alla prima crociata, de Verdi, i Isoldes Liebestod, de Tristany i Isolda de Wagner. Com tota la literatura per a piano de Liszt, es tracta d’obres de molta envergadura i dificultat, que requereixen una tècnica molt consolidada i alhora una gran capacitat expressiva, ja que supuren romanticisme per tots els porus. Baldocci té la tècnica, però en canvi, expressivament és un xic fred. Fa gala d’un gran virtuosisme i d’un so esplendorós, però la seva execució queda plana, no hi ha relleu.

Argerich i Baldocci van tornar a tocar junts en el Concertino per a dos pianos en la menor, op. 94 de Xostakóvitx, més tard en la Suite per a dos pianos núm. 1 de Rakhmàninov i finalment, en una versió de La Valse, per a dos pianos. Tots dos es van mostrar molt ben compenetrats, lluint un so magnífic i impol·lut de cadascun dels pianos. Potser perquè Baldocci es dedica primordialment a la docència, es va reivindicar com un acompanyant de luxe, a qui Argerich transmetia el geni i l’energia creadora que la caracteritza. Si bé Xostakóvitx va ser rampant i Rakhmàninov oníric, Ravel va ser l’explosió final. En la versió de La Valse per a dos pianos no vam trobar a faltar gens la rica orquestració del compositor francès. Argerich i Baldocci van desplegar tots els seus dots pirotècnics per fer explosionar la paleta de colors tan expressiva de Ravel.

Ara bé, el caramel del concert va ser la interpretació en solitari, per part de Martha Argerich, de les Escenes d’infants, op. 15 de Schumann. La pianista argentina, des de la primera nota, va transmetre la calidesa, la delicadesa i la innocència d’aquesta peça i ens va guiar en un viatge enjogassat pels diferents moviments que la integren. L’elegància sòbria d’Argerich, la seva senzillesa expressiva van commoure el públic del Palau en una interpretació magnífica.

Elsa Álvarez Forges
Núvol