Cerca de crítiques

Enquesta

Intèrprets sabadellencs, estètica francesa

23/1/2018 |

 

Programa: Obres d'Oltra, Amirov, Taffanel, Mouquet i Taktakishvili.

Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell

Obres d’Oltra, Amirov, Taffanel, Mouquet i Taktakishvili.

Bernat Castillejo, flauta. Adolf Pla, piano.

Teatre Principal de Sabadell, 19-1-18.

 

 

 

Joventuts Musicals de Sabadell va encetar aquest 2018 amb un concert que aplegava dos intèrprets i professors sabadellencs fortament estimats a la ciutat com el flautista i director Bernat Castillejo i el pianista Adolf Pla. D’aquí, en part, la presència de públic jove a la sala. Un públic per cert, més freqüent d’un temps ençà però no prou regular.

 

El programa estava pràcticament configurat per obres de compositors desconeguts pel públic en una lloable iniciativa d’ampliar horitzons, explicada pels mateixos intèrprets. Primer i com a excepció, Oltra, professor d’ambdós músics, que encaixava amb la tendència afrancesada tant de l’estètica dominant del recital i reeixida per la suavitat, la lleugeresa i el sentit de color en una música planera, sense especulacions i amb l’ofici característic del mestre desaparegut el setembre de 2015. Van seguir les Sis peces del soviètic Fikret Amirov, d’inspiració popular de la seva Azerbaidjan natal, que alternaven contrastos de temps, ritme i expressivitat amb un protagonisme preeminent de la flauta.

 

En aquesta línia, la Sonata del també soviètic Taktakishvili va tancar una sessió extenuant on el grau d’exigència tècnica portava quasi a l’extrem la prestidigitació i la respiració de Castillejo coronant el que la impressió bucòlica amagava: un concert que era un tour de force pel flautista davant un piano ben defensat i atent al solista per part d’Adolf Pla, però relegat en un segon pla discursiu.

 

Enmig, la Fantasia sobre temes de l’òpera Francesca da Rimini d’Ambroise Thomas de Paul Taffanel oferia una visió més comercial però igualment virtuosística en tècnica i melodia (escales ascendents i descendents, legato, varietat d’atacs amb l’ús de la llengua...). Quelcom refermat amb un grau artístic major en sensualitat, elegància i inspiració a La flauta de Pan, op. 15 de Jules Mouquet, recreant una sonoritat en la qual Debussy per escola i tradició es va emmirallar en la seva Sonata per a piano. Com la Taktakishvili, una revelació.

 

Bis català

 

L’acalamció del públic no va ser per a menys i amb el Sonetí de la rosada de Toldrà, Pla i Castillejo van cloure la nit fent gala d’un fraseig pulcre i un sentit de la musicalitat tenyit d’un amorosiment que demostrava quines són les millors baules del flautista, i que Toldrà, com a compositor, tenia ben poc a envejar a altres contemporanis seus. 

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell