ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Concert a la memòria d'Ernest Lluch

Els temps sonors de l'arxiduc Carles

19/8/2003 |

 

Obres de Demazures, Caldara, D'Astorga, Casellas, Fux, Händel i Pau Esteve. María Luz Álvarez, soprano. El Concierto Español. Emilio Moreno, violí i direcció. Festival Internacional de Músiques de Torrella de Montgrí. Església de Sant Genís, 16 d'agost.


En una cadència anual, el tercer concert en memòria d'Ernest Lluch que li dedica el Festival de Torroella, amb la col·laboració de la Fundació Ernest Lluch, va tenir l'al·licient de lligar una proposta intel·lectual amb una execució musical molt digna. Era sabut, en la seva faceta d'historiador, l'interès de Lluch per la relació de Catalunya amb la Casa d'Àustria, en especial en la instal·lació de la cort de l'arxiduc Carles, com a Carles III, a Barcelona. Tal com explicava Jorge de Pèrsia, en una magnífica introducció al programa, Emilio Moreno, els organitzadors del festival, i els treballs dels musicòlegs Josep Dolcet i Carles Martínez, van permetre de donar un fil conductor a les obres interpretades. Així sembla que el pas per Marsella de l'esposa de l'arxiduc, Elisabeth de Brunswick Wolfenbüttel, va fer que l'organista de la catedral, Carles Dresmazures, li dediqués una suite de la qual en la primera part del concert es van escoltar set fragments. Antonio Caldara que, segons alguns, va ser present a la celebració oficial del matrimoni a Barcelona, va dedicar Il piu bel nome a festejar el nom de la Regina delle Spagna.
La segona part va incloure fragments de Dafni d'Emmanuele d'Astorga, un palermità educat al convent d'on va prendre el nom, rebotat de la cort de Felip V, que va estrenar la seva òpera a Barcelona davant dels reis. Després va venir una cantata de Jaume Casellas, que en desaparèixer la cort reial a Barcelona, va haver de buscar-se com d'altres la vida lluny. Johann Joseph Fux, un dels músics preferits de l'arxiduc en la seva cort a Viena, va fer un Te Deum per a les noces esmentades i va ser representat al concert per la seva Partita K. 334. Com tothom sap, el tractat d'Utrecht va consagrar l'status quo produït poc abans del 1714, el que va donar peu que s'incloguessin dos bellíssims fragments del Te Deum d'Utrecht de Händel. Finalment, Pau Esteve, un altre compositor d'estil italianitzant que va triomfar a Madrid, va ser programat amb un fragment de la seva comèdia Hallazgo, paz y privanza.
El conjunt d'Emilio Moreno va tocar amb entusiasme i propietat, aconseguint fer viva una música cerimoniosa, i potser la monotonia interpretativa de la soprano solista -una veu angèlica i impecable com acostumen a comportar aquests conjunts- no va diferenciar gaire les diferents propostes. Un encert de programació del Festival de Torroella, ja que no sovintegen les propostes que interessin d'entrada per la línia del seu contingut.


Jordi Maluquer
Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet