Cerca de crítiques

Enquesta

Les 'Variacions Goldberg' per András Schiff al Palau de la Música

El destí terapèutic d'una partitura

10/10/2004 |

 

Obra: Variacions Goldberg, BWV 988, de J. S. Bach.
Intèrpret: András Schiff, piano.
Lloc i dia: Palau de la Música Catalana, 8 doctubre del 2004.

Una de les obres més apreciades i populars de J.S. Bach, les Variacions Goldberg, ha servit aquest any per obrir amb bon peu la XXI Temporada d'Ibercamera. Un començament potent que promet una edició plena de bons auguris musicals. El pianista hongarès András Schiff (Budapest, 1953), convidat per primera vegada al cicle, va seduir divendres al vespre el públic del Palau de la Música amb una intepretació de les Variacions entregada i rigorosa. Després de passar brillantment la prova de foc, la primera Ària, que va tocar fent gala d'una dolçor quasi irreal, va anar desgranant els trenta fragments amb una agilitat i domini remarcables, dotant a cadascun del seu ritme i caràcter particulars. De fet, va aconseguir donar aquest aspecte de facilitat i senzillesa a aquesta partitura del mestre Bach, considerada la més difícil de tocar. Schiff va estar especialment inspirat en les Variacions, que requereixen energia i força, com ara la número 7 i la número 12. En les més relaxades, però, com la 11, va aconseguir transmetre l'harmonia i la pau que desprèn l'obra del compositor alemany. En la seva interpretació, el pianista semblava buscar les notes en una recerca incessant, experimentant amb el so com en un joc, tocant amb la punta dels dits l'essència d'aquesta composició matemàtica. La culminació de l'actuació va arribar amb la Variació 25. Aquí, ulls tancats i gairebé en trànsit, Schiff va anar alliberant les notes molt suaument, amb la tristesa i el recolliment de la resignació més absoluta, com si digués impotent: «Ha de ser així.» Entre el públic, més d'un semblava adormit o en un altre lloc. Més que seguir els moviments àgils dels dits del pianista sobre el teclat, preferien recollir-se per, des de l'obscuritat dels ulls tancats, visualitzar la bellesa de la música de Bach. Al final del concert, l'intèrpret hongarès va rependre la peça inicial en l'Ària da capo. La mateixa partitura amb un so diferent per demostrar que s'ha arribat al final d'un procés que es tanca amb la mateixa fragilitat amb què ha començat. Tradicionalment, la llegenda diu que aquestes Variacions van ser creades perquè el virtuós del clavicèmbal, Johann Gottlieb Goldberg (1727-1756), les interpretés al vespre al comte Hermann Karl von Keyserling que tenia insomni. Tot i que després aquesta teoria ha estat descartada per alguns musicòlegs, s'ha de reconèixer que té una dimensió terapèutica, tal com va demostrar divendres, sense trucs, András Schiff. L'exercici, però, va ser molt intens. Tant, que en acabar la seva interpretació no es va veure amb esma d'oferir cap bis al públic que es desfeia, extasiat, en aplaudiments.

Valèria Gaillard
El Punt