Cerca de crítiques

Enquesta

Tres celebracions en una

18/12/2017 |

 

Programa: Obres de Ventura, Serra, Cabané, Serrat, Martínez Comín, Saló, Beumala, Rovira, Borgunyó,Martí Teixidor, Serracant i Ortí.

Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell

50 è Concert de Sant Esteve

Obres de Ventura, Serra, Cabané, Serrat, Martínez Comín, Saló, Beumala, Rovira, Borgunyó,Martí Teixidor, Serracant i Ortí.

Cobla Sabadell i Cobla Jovenívola de Sabadell. Jordi Figaró i Bernat Castillejos, directors.

Teatre Principal de Sabadell, 17-12-17.

 

 

L’agrupació Sabadell Sardanista va oferir el tradicional concert de Sant Esteve, enguany celebrant tres efemèrides al Teatre Principal. La primera: aquesta convocatòria ha arribat al cinquantè concert que, com és costum des de fa uns anys, s’avança a la data que dóna nom. Les altres dues: el bicentenari del naixement de Pep Ventura i els cinquanta anys de la mort d’Agustí Borgunyó.

 

El programa es bastia sobre una qualitativa selecció de sardanes interpretades alternativament a la primera part per la Cobla Jovenívola de Sabadell i la Cobla de Sabadell i sense presència de director (excepte a La pubilla empordanesa de Josep Serra, amb Jordi Figaró al capdavant). Un fet que demostra el grau de competència i experiència musical en un dels reclams potents de la programació musical d’hivern.  

De resultats igualment satisfactoris, a la segona part ambdues formacions van agrupar-se en set obres escrites per a dues cobles –tot i que en realita tfuncionen com una de sola ampliada-. Sis d’elles eren d’autoria sabadellenca amb les quals s’incidia en l’evolució i creativitat del repertori i en una exigència de concertació gens menystenible. Bernat Castillejo i Jordi Figaró van repartir-se la capitania assolint l’excel·lència tant en els conjunts i les individualitats (especialment les tibles i tenores) amb un discurs intens, matisos dinàmics i un romanticisme vigorós sense traces gruixudes. Especialment, en obres ambicioses i de potent alè simfònic com les d’Agustí Borgunyó, A Montserrat de Joaquim Serra i Barcino, ciutat romana de Martí Teixidor, algunes d’elles assimilables a poemes simfònics lliures de connotacions programàtiques.

És evident que a Catalunya i, en concret a Sabadell, hi ha formacions de qualitat més que estimable amb un repertori imaginatiu, d’una modernitat permeable a la sensibilitat actual i que són un símbol. Són història viva de la ciutat. Les composicions Sabadellenca de Martínez Comín, Avant Sabadell de Saló o A Sabadell de Serracant corroboraven en un programa molt ben lligat, com reflectia la presentació de Jordi Saura, documentat i convincent com és habitual, i també amb una oportuna ironia i un esperit reivindicatiu indestriables del context polític actual. El groc no hi va faltar. La Santa Espina, tampoc.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell