Quartet Casals.  L’Auditori, 5 i 6 d'octubre

Vint anys de trajectòria admirable bé mereixen un bon regal, com el que el Quartet Casals fa als seus admiradors (i a si mateix) en forma de la integral dels quartets de corda de Beethoven, la bíblia del gènere. Després de l’estrena aquest estiu a Vilabertran, la formació passejarà el cicle per diferents auditoris europeus, com el de Barcelona, que ha acollit ara dues entregues (la primera va ser ajornada per l’aturada general del país) que permeten constatar que, dues dècades després, les qualitats del Casals continuen intactes: un so brillant, enèrgic, i un estil marcat per una espontaneïtat que només pot ser fruit d’un treball intens i aprofundit.

Presentar els quartets de Beethoven sense seguir un ordre cronològic, a banda de bastir programes més variats, permet al Casals mostrar tot el ventall de recursos a la seva disposició. Amb els peus encara en el Classicisme, els tres quartets de l’opus 18 oferts aquests dies són un vehicle perfecte per a la vitalitat desbordant del grup, amb efectes electritzants en el número 2, però també vorejant la impaciència en el 6. El primer dels quartets Razumovsky (op.59/1) suposa un salt d’escala similar al que representa l’ Heroica per a les simfonies, un repte assumit de forma pletòrica pel Casals, mentre que dels darrers quartets, quedarà a la memòria la forma sublim com va interpretar el Molto adagio de l’opus 132.

El regal d’aniversari inclou l’encàrrec d’obres a sis compositors. Otzma de l’israelià Matan Porat arrenca amb ritmes obsessius de caire postminimalista per derivar en un suggestiu estatisme, mentre que Cantos. Hyperlude IV del valencià Francisco Coll demana del Casals un acurat control del so. La continuació, al maig.