Joaquín Achúcarro va inaugurar el Festival de Torroella el 29 de juliol, i un vibrant concert d’homenatge a la seva figura, després de 25 anys ininterromputs d’actuacions en la mostra, va tancar diumenge a la nit la 37a edició de la cita empordanesa. Quatre dels seus deixebles més destacats van rendir tribut a un emocionat pianista, que segueix sorprenent-se amb una humilitat i senzillesa aclaparadoraes que el qualifiquin com a mestre. Així ho va tornar a manifestar sobre l’escenari abans que Alessio Bax, Lucille Chung, Marta Espinós i Daniel del Pino exhibissin la força del llegat que els ha deixat el concertista i pedagog. Va ser una actuació brillant i colorista amb els concerts per a un, dos, tres i quatre pianos de Bach, oferts conjuntament amb l’Orquestra Amadeus de la Ràdio del Polònia.

El públic, dempeus, va aclamar els protagonistes de la festa després que oferissin una propina amb la 'Galop-marche' d’Albert Lavignac, interpretada sobre un piano sol «a vuit mans, dues manetes i un bombo», segons la divertida expressió d’Espinós, que no es va voler perdre l’homenatge malgrat estar a punt de donar a llum. «No sabíem si arribaria a temps o si naixeria el nen a l’escenari», va ironitzar Achúcarro, que va assenyalar la seva dona i també pianista, Emma Jiménez, com l’única que hauria pogut substituir-la. Els quatre solistes, prodigant hilarants gestos, van donar virtuós i per moments accelerat compte de la peça abans que l’artista bilbaí, que complirà 85 anys al novembre, bufés les 25 espelmes del pastís del seu aniversari a Torroella, festival que el seguirà convidant els pròxims anys.

QUATRE DEIXEBLES

Tres dels concertistes d’ahir a la nit, excepte Del Pino, van rebre lliçons magistrals en els cursos que Achúcarro va impartir entre el 1993 i el 2005 a Torroella i tots ells havien passat per les seves classes a la Universitat Metodista de Dallas, integrades en la fundació que porta el nom del mestre i que ara dirigeixen artísticament Bax i Chung. El primer va obrir la sessió i va acreditar el notable currículum que l’acompanya amb el 'Concert per a piano i orquestra, número 5, en fa menor' de Bach, acompanyat per una encara vacil·lant orquestra de corda, dirigida per Anna Duczmal-Mróz, que va acabar acoblant-se als solistes a mesura que avançava la nit.

El 'crescendo' va seguir amb la peça per a dos pianos BWV 1062, amb la parella (en la vida real i en l’art) ja esmentada. Tots dos van executar amb bona compenetració aquesta transcripció d’un concert per a dos violins del mateix Bach. En la continuació, Espinós, Del Pino i Chung van oferir una estupenda versió del 'Concert per a tres pianos', en què tots els solistes són tractats com una unitat musical i desenvolupen el mateix material temàtic.

La traca final va arribar amb l’obra per a quatre pianos i orquestra BWV 1065, transcripció del 'Concert per a quatre violins i cordes' de Vivaldi.  Els joves pianistes, seguint la partitura de Bach, van donar un sensible vol a la peça. Una vetllada gratificant per clausurar una edició que s’ha tancat amb un 98,6% d’ocupació.