CRÍTICA

En un dels concerts més celebrats i recordats de la història del festival de Torroella, el cornetista Jean Tubéry va dirigir, el 8 d’agost del 2003 a l’església de Sant Genís, l’Ensemble la Fenice i el Cor de Cambra de Namur en la interpretació de les Vespro della Beata Vergine, de Claudio Monteverdi, una obra fonamental de la música polifònica que, encarregada pel duc de Màntua i estrenada en aquesta ciutat el 1610, irradia una bellesa captivadora, exultant. Tubéry, un dels grans especialistes actuals de la música italiana del XVII, havia tornat dos cops a Torroella per interpretar en versió concert l’òpera L’Orfeo, del mateix Monteverdi, que tant l’apassiona: el 2005, a l’església de Sant Genís, i el 2015, a l’Espai Ter. Sempre amb l’Ensemble La Fenice, creada pel cornetista l’any 1990 per a la interpretació de la música antiga amb instruments d’època i criteris historicistes; el primer cop, amb el Cor de Cambra de Namur i el segon amb els cantants reunits a I Favoriti de la Fenice. Dos concerts esplèndids, però sense arribar a l’aura d’aquell de les Vespro, immensa obra jubilatòria possiblement inspirada per la devoció mariana com a resposta a la reforma protestant, però sobretot fruit de la voluntat d’un compositor d’esprémer i enriquir el llenguatge musical de la seva època.

Ha calgut festejar el 450 aniversari del naixement de Claudio Monteverdi perquè les Vespro della Beata Virgine hagin tornat a fer-se joiosament presents a Torroella i de nou a l’església de Sant Genís, pràcticament abandonada pel festival per ocupar el nou auditori, mitjançant músics i cantants dirigits per Tubéry, que continua veient-hi una obra revolucionària, un llegat sempre viu i susceptible de reinterpretar-se. L’Ensemble la Fenice segueix existint, però part dels seus membres no són els mateixos. Els cantants tampoc perquè no l’acompanya el Cor de Cambra de Namur, sinó I Favoriti de la Fenice que ha format Tubéry com una extensió de l’ensemble. Tanmateix, l’esperit es conserva lligat al gust palpable de fer música junts, a la precisió i a la inventiva del seu director, que fa arribar aquesta música sacra amb una sensualitat desbordant. Amb una variació en els instruments i amb menys cantants, que van tornar a canviar les posicions situant-se a vegades al fons i als laterals de l’església creant diàlegs i ressonàncies inesperats, de nou es va produir un prodigi meravellós i les Vespro de Monteverdi van arribar clares, belles, commovedores.

Abans d’interpretar les Vespro della Beata Virgine, a la tarda, Jean Tubéry i part dels intèrprets de les seves formacions van fer present la música de l’època de Monteverdi en altres espais de Torroella. Primer a l’interior del Palau Solterra, on el cornetista, que també va cantar-hi, va explicar com Monteverdi, arribat a Venècia l’any 1913 com a director de la capella musical de la basílica de Sant Marc, entretenia els nobles als palaus amb peces com les que van interpretar-se. Després, a la plaça de la Vila, on es van evocar els concerts que la capella dirigida per Monteverdi feia a la plaça de Sant Marc. L’època, l’ambient, els sorolls i, és clar, la gent són uns altres, evidentment, però aquella música continua viva per a nosaltres.