Jordi Savall ha fet dels grans frescos històrics i musicals tota una especialitat, una fórmula, aplicada tant a les luxoses edicions en llibre-disc que l’intèrpret igualadí edita en el seu propi segell com als programes d’actuacions en directe, que segueix funcionant a ple rendiment, com evidenciava l’últim exemple que va servir per clausurar el Festival Grec. El focus d’atenció era, en aquest cas, Ibn Battuta, el cèlebre viatger musulmà que durant prop de 30 anys, en ple segle XIV, va recórrer bona part del món conegut, des del seu Tànger natal fins a la Xina, passant per l’Índia, l’Àsia central o Europa, sense oblidar una marrada fins a Mali.

La diversitat geogràfica i cultural de les contrades recorregudes per Ibn Battuta afavorien que, al voltant del nucli d’Hespèrion XXI, Jordi Savall aplegués músics de banda i banda de la riba mediterrània, tots units per donar una vida colorista a sons i ritmes hipnòtics. L’actor Jordi Boixaderas va anar assumint progressivament més protagonisme, ampliant la mera enumeració de dates i fets històrics amb lectures de fragments de la rihla de l’autor homenatjat, als quals aportava un benvingut sentit de la meravella. Tanmateix, la selecció dels passatges llegits no estava massa escorada cap a l’anècdota petita? No va ser l’única limitació de la vetllada, ja que l’amplificació aplanava els perfils sonors en els passatges de conjunt. A més, com a tota fórmula, molts dels recursos emprats ja no són gaire sorprenents, en especial l’estructura dels arranjaments. Però si la sorpresa va ser relativa, el gaudi va ser complet, ja fos per la brillantor dels instrumentistes o per la força comunicativa de les veus de Meral Azizoğlu, Katerina Papadopoulou, Lluís Vilamajó i, sobretot, el timbre carregat d’emoció de Waed Bouhassoun.

Les desenes de milers de quilòmetres recorreguts donen per molta música i, de fet, tot i que el programa no ho especificava, aquest Ibn Battuta. El viatger del temps era la primera part d’una aventura que continuarà l’11 d’agost al monestir de Poblet. Al Teatre Grec el periple es va aturar a Samarcanda, una ciutat, com indicava Ibn Battuta, amable amb els estrangers. El missatge era diàfan.