Cerca de crítiques

Enquesta

L'OSV i Buster Keaton

1/8/2017 |

 

Programa: El maquinista de La General

Lloc i dia:Sala Montjuïc al Castell de Montjuïc de Barcelona.

Cinema-concert El maquinista de La general.

Conjunt de cambra de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Guerassim Voronkov, director.

Sala Montjuïc al Castell de Montjuïc. 28-7-16.

 

Les iniciatives de la Simfònica del Vallès atansen la formació a projectes molt suggerents i, en ocasions, més divergents del format tradicional de concert. Un altre exemple d’aquesta línia d’actuacions va tenir lloc amb la participació dins el cicle de la Sala Montjuïc i la projecció d’ El maquinista de la General (1926), dirigida i protagonitzada per Buster Keaton. La sessió recuperava parcialment l’esperit del cinema anterior a 1930 amb la visualització del film amb la banda sonora musical en directe. La considerable assistència al ja referencial cicle –que enguany celebra 15 anys- ubicat al fossar de les moreres del Castell de Montjuïc congregava afeccionats al cinema, públic jove i fins i tot infantil en una bona proposta cultural.

Subtitulada en castellà la partitura d’acompanyament escrita per Hernán Serna i Gueràssim Voronkov amalgamava la música clàssica i el jazz, amb efectes de so dels propis instruments (trets, sons metàl·lics, etc). A destacar l’ús del tema Dies Irae en la persecució de locomotores a partir d’un baix obstinat amb progressions de diversa mena i l’efecte participatiu de la batalla final, en què el públic podia fer esclatar bosses de paper simulant trets i canonades.

Des del piano i al capdavant del conjunt de cambra, Voronkov va aconseguir la sincronia idònia entre música i imatge en una partitura ben pensada i efectiva. L’espectador es podia abstreure del ganxo musical en directe –naturalment amplificat en un espai tan obert i sense una estructura acústica adient- d’una formació reduïda a conjunt instrumental, equiparable a alguna de les que van participar en l’estrena i difusió del film. Si la música hagués estat la de Serna i Voronkov, l’estrena hagués estat un èxit. Cal recordar que l’acompanyament musical fins al cinema sonor es feia amb els efectius i catàlegs de partitures disponibles en cada sala.

Prèviament un quartet de cordes amb flauta de la mateixa OSV havia amenitzat l’estona interpretant diverses transcripcions de bandes sonores en una sessió merescudament  aplaudida que trencava tòpics generacionals. I que també va veure’s recompensada per l’espontaneïtat d’un públic que apreciava els gags i l’enginy d’un cinema allunyat de la seva quotidianitat.

Programes com aquest esdevenen un lucratiu ham cultural amb els que un sector de població pot descobrir vincles per endinsar-se en la música clàssica. Divendres passat, en un marc ben trobat i amb al·licients com la facilitat de picnic nocturn o les viandes promocionals d’alguns patrocinadors, es podia descobrir que el cinema també pot ser entès i viscut d’una altra perspectiva. 

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell