Cerca de crítiques

Enquesta

Bachcelona rescata amb èxit el Bach previ a la Missa en si menor

24/7/2017 |

 

Programa: Bachcelona

Lloc i dia:Petit Palau de la Música

La inauguració de Bachcelona es va produir amb dos concerts que tenien com a eix programàtic les obres que havien servit de base per compondre la famosa Missa en si menor. La formació Bach Zum Mitsingen, dirigida per Pau Jorquera, amb solistes vocals, va ser l’encarregada de fer-nos arribar aquestes cantates “reciclades” pel compositor en diferents números de la missa. Gràcies a tots ells, durant una estona, al Petit Palau ens vam oblidar de la calor de fora.

Les cantates que es van poder sentir entre els dos concerts van ser les BWV 191, 29, 46, 171, 12, 11 i 120. En el segon concert, els integrants de BZM van interpretar, senceres, les cantates BWV 171 i 120, i fragments de les BWV 11 i 12. Els solistes vocals van ser els guanyadors de la beca Bach 2017: la soprano Carine Tinney, la mezzosoprano Maria Chiara Gallo, el tenor Matthew Thomson i el baix Oriol Mallart.

Aquests dos concerts han estat una proposta original i molt interessant per fer-nos descobrir els materials primigenis que Bach va reutilitzar en una obra de dimensions molt superiors com és la Missa en si menor. En el programa de mà, de manera molt encertada, hi havia assenyalades les parts concretes de cada cantata que Bach va rescatar, amb la remissió a la part corresponent de la missa per a la qual van servir. Així, en el segon concert vam trobar quatre fragments assenyalats: el cor de la Cantata BWV 171, base del Patrem omnipotentem, BWV 232.14, l’ària “Ach, bleibe doch” de la Cantata BWV 11, base de l’Agnus dei, BWV 232.26, el cor de la Cantata BWV 12, base del Crucifixus, BWV 232.17, i el cor de la Cantata BWV 120, base de l’Et expecto, BWV 232.21. Aquestes indicacions tan precises permetien resseguir còmodament les semblances entre cada parella de fragments.

Els quatre solistes vocals van ser de qualitat desigual. Carine Tinney jugava a una lliga superior als altres tres. És una soprano de veu clara i molt lluminosa, amb una projecció perfecta, aguts fàcils i ductilitat. Va interpretar les seves dues àries gairebé sense esforç, aparentment, escoltant-la es notava la música com fluïa dolçament. Maria Chiara Gallo va començar amb veu poc incisiva, amb falta de projecció i de rodonesa. En la seva ària estel·lar, “Ach bleibe doch”, va exhibir una tècnica correcta i profunditat musical, però va quedar curta de greus. El tenor Matthew Thomson va cantar amb gust i bona línia, però la veu era excessivament petita i li costava cantar còmodament i arribar al públic. Oriol Mallart va exhibir un molt bon fraseig, però els greus li van anar massa justos, no va poder-los donar amplitud vocal.

La formació instrumental i coral Bach zum Mitsingen va demostrar una gran competència en la interpretació de música barroca. Pau Jorquera, director, i Daniel Tarrida, orgue, fundadors i directors del projecte BZM, que des de 2011 realitza la integral de les cantates de Bach en format participatiu, es poden sentir molt orgullosos tant d’aquests dos concerts com de la programació que estiu rere estiu ens porten al Festival Bachcelona.

Elsa Álvarez Forges
Núvol