18/5/2017 |
Lloc i dia:Església de Sant Feliu de Sabadell
Obres de Sweelinck, Fischer, Walter, Bach.
Montserrat Torrent, orgue.
Església de Sant Feliu de Sabadell. 12-5-17.
La progressió del cicle Amics de l’orgue de Sabadell organitzat a l’Església de Sant Feliu ha guanyat fidelitat de públic gràcies a programes atractius amb intèrprets resolutius. L’accés gratuït a canvi d’un donatiu també ajuda a que, sessió a sessió, l’assistència creixi. A més s’ha sabut coordinar amb la resta d’activitats de la ciutat.
En aquesta ocasió, dins els actes i festes de l’Aplec de la Mare de Déu de la Salut, la veterana organista Montserrat Torrent (Barcelona, 1926) va oferir un recital que serà recordat com una de les visites emblemàtiques en els inicis d’un cicle que és una altra mostra de la vitalitat cultural i cívica de la ciutat.
Amb un programa agraït, la degana mundial de l’orgue va demostrar mantenir la destresa tècnica i saviesa musical per a oferir un repertori del Barroc configurat per algunes icones com Sweelink i, especialment, Bach. És innegable que als seus 91 anys i amb problemes de sordesa Torrent tendeix a lectures pausades i expositives en les que la música cerca el seu propi temps (i espai).
Cal recordar-ho, l’organista és un músic singular; necessita una tècnica corporal, mans i peus, del diàleg i acord amb l’orguener que dóna el perfil als instruments i ha d’agafar recursos com el bon ús del rubato, del fraseig, de l’articulació. I en aquest sentit va ser molt convincent la interpretació –romàntica, sens dubte– que Torrent va fer dels 6 Corals Shübler (BWV 645 a 640), i de l’eloqüència polifònica del Preludi i largo en doble fuga (BWV 545) de Bach. Tot en un orgue el registre agut del qual pot semblar estrident en relació a altres instruments, però que convenç per la potència d’alguns dels seus jocs.
En acabar, com no podia ser d’una altra manera, no van faltar els aplaudiments d’estima i respecte per una intèrpret el mestratge de la qual s’ha estès i es perllongarà en diverses generacions com si fos una mare eterna. Sens dubte, d’aquí a mig segle, alguns podran dir que encara la van escoltar en directe.