Cerca de crítiques

Enquesta

Entre la joia, l'amor i la força

25/4/2017 |

 

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

Obres de Beethoven.

Raquel Lojendio, soprano. Anna Alàs, mezzosoprano. Sebastià Peris, baix. Juan Antonio Sanabria, tenor. Cor Madrigal. Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados.  Ren Ziming, piano. OSV. Víctor Pablo Pérez, director.  

Palau de la Música Catalana. 22-4-17.

 

En un Palau ple com en les grans ocasions, la Simfònica del Vallès va oferir un altre dels bons concerts aquesta temporada. Sota la sempre efectiva batuta de Víctor Pablo Pérez el programa amb la Novena Simfonia i la Fantasia Coral de Beethoven congregava al públic a més que un concert: un aplec de música plena de valors que, al marge de l’ interès comercial, contribueix al projecte d’una orquestra que vol convertir-la en cita musical cada any valent-se de la simbologia civisme, germanor i llibertat entre pobles i persones.

En conjunt, la valoració global du a parlar d’alts rendiments orquestrals i de resultats artístics plausibles i engrescadors. Amb la col·locació antifonal dels violins, Víctor Pablo Pérez va abordar la simfonia amb un sentit constructiu clar, no excessivament proteic i refermat per un impuls rítmic ben marcat. Altres valors van ser la claredat de textures i correlació entre els diàlegs de les famílies instrumentals en una simfonia que va tenir en el tercer moviment la fluïdesa i un gran fraseig i en el quart la credibilitat de qui vol extreure el sentit profund al moviment més fluix però més simbòlic de l’obra. 

El corpus coral format pel Cor Madrigal i el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados va sonar amb potència, cohesió destacant-se la corda de tenors i texturació en les cordes femenines. Del quartet solista van sobresortir la soprano Raquel Lojendio i Anna Alàs en una particel·la habitualment discreta en la corda de mezzosoprano.

Prèviament, la Fantasia Coral de Beethoven havia obert la sessió amb el Ren Ziming enfocant la part pianística amb una introducció lleument amorosida creant un caràcter més primaveral que dramàtica i enigmàtica en una línia molt ben plantejada per Víctor Pablo, per exemple, en l’exposició i variacions del tema principal a càrrec de les fustes i el quartet de corda. Aquí la vessant vocal va ser menys entusiasta, de volum més moderat per igualment substancial per una obra que amaga un potencial creatiu que va més enllà de ser el germen del quart moviment de la Novena. I és que com diu el text, quan l’amor i la força s’uneixen es rep el favor dels Déus. 

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell