Cerca de crítiques

Enquesta

Christian Zacharias dirigeix el Festival Mozart a l'Auditori

Festival Mozart, l'OBC continua el festí melòman

27/9/2004 |

 

ORQUESTRA OBC
DIRECTOR I SOLISTA Christian Zacharias
LLOC Auditori
DATA 22 de setembre del 2004

Després d'un parèntesi cambrístic, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va reprendre el pols simfònic del Festival Mozart. Diem simfònic, però de fet les obres escollides per al segon programa tenen ben poc a veure amb el que habitualment s'entén per música simfònica.

Amb la serenata Posthorn obrint i tancant la nit dividida en dues parts (els quatre primers moviments a la primera part i els tres últims a la segona), les dues obres que completaven la vetllada eren el Concert per a piano número 11 en fa major, KV 413 i la Serenata número 12 en do menor, KV 388. Si del concert per a piano es podia esperar una interpretació a l'altura de les que ofereix Christian Zacharias, solista i director del festival --com així va ser--, val la pena aturar-se en l'octet que va tocar la Serenata número 12. Dos oboès, dos clarinets, dos fagots i dues trompes de l'OBC amb Zacharias dirigint-los. Obra misteriosa, plena de racons i d'atmosferes canviants, els vuit solistes escollits de l'OBC en van proposar una versió exemplar, buscant els contrastos entre la contundència expressiva d'alguns passatges i alguns compassos que són un esquinçador cant melancòlic. La versió va ser excel.lent.

Veníem, al final de la primera part, d'una altra interpretació esplèndida, en aquest cas amb Christian Zacharias un altre cop dirigint des del piano, un concert que el pianista alemany va acabar amb un emocionant pianissimo, en què va mantenir ferma l'orquestra al límit de l'equilibri. L'OBC, una altra vegada amb Massimo Spadano com a inspirat concertino, va respondre a la perfecció a les exigències del seu director i solista. Com si volgués anunciar subtilment el to de la serenata que obriria la segona part, Zacharias va explorar a fons els clarobscurs del segon moviment, un larghetto que adquireix una profunditat insondable quan l'interpreten músics com Zacharias. Un altre capítol d'una memorable edició del Festival Mozart.

Joan Anton Cararach
El Periódico