Cerca de crítiques

Enquesta

Mosaicos de sonidos i composicions

28/3/2017 |

 

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

Obres de Aragón, Chopin, Brotons i Smetana.

OSV. James Ross, director.  

Palau de la Música Catalana. 25-3-17.

 

L’OSV marca les diferències amb projectes com Mosaico de sonidos, una iniciativa que vetlla per la integració de persones amb discapacitat intel·lectual i que ha aglutinat 14 orquestres de l’Estat Espanyol. En trobades mensuals al llarg del darrer any i mig, els músics de l’orquestra han treballat amb disset persones afectades per aquest trastorn preparant la composició La flor más grande del mundo del polifacètic Emilio Aragón, a partir del conte homònim de José Saramago. Cadascun s’atansava a un instrument i en un exercici també locomotor el feia sonar interaccionant amb la resta de músics i cantant, després de dipositar una simbòlic flor al centre de l’escenari. Amb presentació i narració del viola Lluís Cabal, la inclusió d’aquesta gesta referma la música com a eina per a societat més justa, equitativa i solidària. Un objectiu que reincideix en el caràcter pioner d’aquesta orquestra a l’Estat en diverses dinàmiques, el reconeixement de les quals té escàs ressò.

La resta del concert aplegava la visitat del pianista Iván Martín un dels més reputats espanyols del moment interpretant el Concert per a piano de Chopin sota la batuta del nou titular de l’OSV a partir del setembre de 2017, James Ross. Martin, de toc aristocràtic i flexible, i Ross van oferir una lectura amb dosis de refinament (segon moviment) dins un concepte romàntic servit per un treball instrumental prometedor. Ho va corroborar la Simfonia núm.3 de Salvador Brotons, compositor resident aquesta temporada al Palau. Es tracta d’una obra plena de tensions acumulatives, ambients angoixants, hereva de recursos habituals del simfonisme postromàntic i influïda per Shostakovich amb un memorable segon moviment. Aquí, com en el Moldava d’Smetana, l’OSV va denotar bon base en la corda, interessants matisos dinàmics mentre Rossa feia pedagogia sobre la semblança entre la melodia associada al riu i altres melodies de cultures allunyades.

Tot plegat arrodonia la presentació de Ross aquesta temporada i albirava un creixement i consolidació del nivell de l’orquestra, cada vegada més regular en assolir una qualitat artística tan saludable com envejable. No hi van faltar els recurrents jocs de llums i es va oferir la Farandola de la Suite núm. 2 de l’ Arlésienne de Bizet com a bis a un concert llarg i de ric espectre emocional.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell