Cerca de crítiques

Enquesta

Molta cobla però poc jazz

7/3/2017 |

 

Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell

La cobla i el jazz

Obres Borgunyó, Català, Ferrer, Cassú i Anderson.

Jordi Saura, presentador. Eduard Prats, trombó. Cobla Simfònica Catalana. Jordi Molina, director.

Teatre Principal de Sabadell. 5-3-17.

 

La Cobla Simfònica Catalana, fundada l’any 2002, presentava el seu divuitè programa en producció pròpia al Teatre Principal el passat diumenge. Conduït per les il·lustratives i documentades intervencions de Jordi Saura, i com de costum, el concert concentrava alguns dels pols d’atracció del gènere en un repertori variat i que es desvetlla més ample del que a priori pot sospitar l’afeccionat comú.

El maridatge de la sessió es preveia amb el jazz però la indisposició sobtada del saxofonista Jordi Paulí va capgirar la segona part del concert. Cal felicitar, doncs, l’entitat per una solució eficient com incorporar Eduard Prats interpretant el Concertino per a trombó i cobla de Francesc Cassú estrenat el 2016. L’obra, en tres moviments, encaixava amb la primera part conjugant certes dificultats tècniques pel solista i un llenguatge hereu del Romanticisme, amb un segon moviment de lirisme expansiu. Per allargar minuts, van bisar la cadència i coda del darrer moviment. 

Igualment La festa de les trompetes del brillant i imaginatiu Leroy Anderson en un magnífica arranjament de Bernat Castillejo, també bisava la darrera exposició per allargar una sessió apedaçada que s’hauria d’haver tancat amb un parell de bisos d’obres no programades Encara que fos la Santa Espina: en ocasions així es perdonen els tòpics.

En conjunt, la Cobla Simfònica Catalana sota la direcció de Jordi Molina va assolir l’ estàndard sonor satisfactori habitual, amb menys efecte de saturació sonora d’una formació que, recordem-ho, està pensada per tocar a l’aire lliure. Entre les individualitats cal citar el tenora sabadellenc Jordi Figaró que va sobresortir en la secció central de la Dansa núm. 2 de Borgunyó i en passatges de la Glossa del Ballet de Déu de Català. Fraseig, domini del registres i l’homogeneïtat en la línia van fer-se evident en unes composicions poliseccionals que combinen l’alenada melòdica popular amb un tractament de fantasia de concert hereu del Romanticisme.

En resum, na sessió però ben servida musicalment i amb l’encoratjadora presència d’autoritats locals i del país en un altra cita memorable en l’agenda sabadellenca.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell