Cerca de crítiques

Enquesta

Homenatge a Benet Casablancas

7/3/2017 |

 

Programa: Obres de Casablancas

Lloc i dia:Teatre Principal de Sabadell

Benet Casablancas: 60 aniversari, concert-col·loqui

Col·loqui amb Jordi Cos, músic. Benjamin Davir, professor i compositor. Antoni Dalmases, escriptor. Benet Casablancas, compositor.

Albert González, narrador. David Casanova, piano. Solistes de l’OSV. Santiago Serrate, director musical.

 

 

Poques celebracions a l’entorn d’una personalitat musical sabadellenca han aplegat el grau de compromís de les diverses entitats avesades en la celebració del 60è aniversari del compositor Benet Casablancas. En aquest sentit l’acte integrat en l’agenda de Joventuts Musicals significava una fita d’orde artístic, històric i cívic.

 

L’homenatge cercava trobar tant la vessant creativa com l’humana i es va iniciar amb un col·loqui entre diverses personalitats, per tal que l’audiència disposés d’algunes claus sobre l’autor i el seu context. A partir del seu perfil humanista, reflexions entorn l’art i la sensibilitat, així com permetent eixir la saviesa de Casablancas, Santiago Serrate va conduir la conversa amb el músic i president de La Simfònica, Jordi Cos, l’escriptor Antoni Dalmases, el professor i compositor Benjamin Davies i el mateix Casablancas.

 

A la segona part, sota la direcció de Serrate, solistes de l’OSV van oferir quatre obres que configuraven una perspectiva contrastada i atractiva de la seva música recent com la Pastoral, concertino per a saxòfon i ensemble amb Francisco Martínez com a solista i les Sis glosses sobre textos de Cees Nooteboom, en un maridatge comú entre literatura i música en Casablancas.

 

El monogràfic va iniciar-se amb un preludi de Benjamin Davies a partir de les notes musicals sobre el nom de Benet Casablancas. Sens dubte un concert ben ideat, amb un alt grau de complexitat, d’exigència tècnica en la concertació i depuració tímbrica i que exemplificava algunes tendències d’escriptura com la concisió, la fragmentació però també l’organicitat, un cert expressionisme i punts d’innegable originalitat. A destacar David Casanova en les dues participacions en solitari al piano, especialment en els tour de force que és l’ Impromptu, bastit sobre la vessant percussiva del piano, salts d’octaves, enorme motricitat i un caràcter d’aparent improvisació.

 

Dues lamentacions

Primera: la manca d’una presentació didàctica que endinsés al públic de manera més planera en el programa i descarregués a Santiago Serrate de la responsabilitat de fer-ho. Segona: i com de costum en l’activitat cultural de Sabadell, l’absència de la crítica oficial –i oficiosa- del país, especialment davant una figura que s’escolta més a l’estranger que a la seva nació.

Sabadell ha tornat a demostrar una responsabilitat exemplar sense el ressò que mereix la segona ciutat musical de Catalunya.  

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell