Cerca de crítiques

Enquesta

Els Addams sabadellencs

28/2/2017 |

 

Lloc i dia:Teatre Sant Vicenç

The family Addams.

Jaume Pont (Gómez), Maite Ferrer (Mortícia), Núria Aiguadé (Mercredi), Carles Blanco (Pericles), Llorenç Costa (Fètid), Salut Madriles (Iaia Neftalina), Toni Ferrer (Frankie), David Benedicto (Ramon), Núria Ollé (Alícia), Marcel Castillejo (Lucas). Xasqui Ten, director musical. Direcció coreogràfica, Cristina Allande.

Teatre Sant Vicenç. 26 de febrer de 2017.

 

En més d’una ocasió he escrit que Sabadell és la segona ciutat musical de Catalunya. Hi ha de tot gràcies a l’empeny disciplinat i voluntariós de nombroses entitats. Aquestes mantenen viu un teixit envejable pel compromís i per la productiva relació entre els limitats pressupostos de què disposen i els resultats oferts. Una d’aquestes entitats sense afany de lucre és la companyia de teatre Sant Vicenç que durant els caps de setmana de març i principis d’abril presentarà un muntatge sobre la Família Addams.

Es tracta d’una adaptació del musical nord-americà d’Andrew Lippa i del llibret de Marshal Brickmann, estrenada a Broadway el 2010, que la companyia està portant a escena en una producció cuidada, imaginativa i divertida. La proposta extreu el talent d’un planter de més d’una seixantena de participants (damunt i darrera l’escenari) que amb ofici, perspicàcia i ganes canalitzen les directrius musicals de Xasqui Ten i Montse Saurí, les coreogràfiques de Cristina Allande i les actorals de Marina Julià.

Mèrits

Diversos són els mèrits en un muntatge farcit de ritme escènic i musical. Per exemple, la traducció i adaptació de David Benedicto i Montse Pallarès trobant claus d’humor negre i referències locals, assolint un equilibri del text adequat amb la música. O bé la conjugació d’idees bàsiques i estereotips diàfanament identificables que dinamitzen els números cantats amb coreografies de music-hall, ocupant tot l’escenari. Igualment el vestuari de Jordi Brunet i l’escenografia de Josep Maria Oliver són molt elaborats en la combinació de diversos fons per a emmarcar els espais generals de l’acció i els números musicals de conjunt. S’aprofita cada racó de l’escenari amb atrezzo col·locat als extrems del prosceni per a escenes curtes i accions que impliquin pocs personatges.

Finalment, el darrer punt àlgid és l’equip de canta-actors i cantants que gratis ed amore pujaran a escena cada cap de setmana fins a meitats d’abril. Tots mereixen elogi per l’esforç. Perdonables són les desigualtats vocals, tot i que la parella principal ha de reforçar el feeling com a personatges, assolint més naturalitat i espontaneïtat en els rampells d’apassionament entre Gómez i Mortícia. Com la resta, maduraran el rol funció a funció.

Per a tornar-hi 

En una sala petita, de connexió fàcil amb el públic, presenta a l’espectador quasi dues hores amb escenes divertides on no hi falta un punt de surrealisme ni lliçons morals com el respecte a la diferència, la importància de la veritat i l’amor en totes les seves formes. Muntatges com aquest generen amor pel teatre. Són llavors de futur i per això és gratificant trobar-hi públic infantil. Amb entitats com la de Sant Vicenç, el terme “companyia amateur” esdevé un pal de paller del circuit cultural de la ciutat.

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell