Cerca de crítiques

Enquesta

La Manon Lescaut dels AAOS

28/2/2017 |

 

Programa: Puccini: Manon Lescaut

Lloc i dia:Teatre de La Faràndula de Sabadell

 Puccini: Manon Lescaut

Svetla Krasteva (Manon Lescaut), Enrique Ferrer (Des Grieux), Enric Martínez-Castignani (Lescaut), Carles Cremades (Edmondo), Juan Carlos Esteve (Geronte), Carles Ortiz (mestre de ball). Cor AAOS. OSV. Daniel M. Gil de Tejada, director musical. Carles Ortiz, director d’escena.

Teatre de La Faràndula de Sabadell. 24 de febrer de 2017.  

 

Defensar un projecte com el de Mirna Lacambra en una Catalunya que culturalment poques vegades ha estat a l’alçada de les seves necessitats i potencial, té el mèrit de les gestes èpiques. Un mèrit que sembla resignat a sobreviure i no poder créixer més enllà de les quatre propostes anuals i dels títols del repertori més “trillat”.

Quan els AAOS programen alguna obra menys popular (però de repertori en qualsevol teatre amb pressupost i/o tradició operística), l’afluència disminueix. Aquesta és una variable castradora i un símptoma de la pèssima salut cultural que ens envolta. Un fet, doncs, a lamentar després de la primera producció de Manon Lescaut de Puccini en els 35 anys d’activitat de l’agrupació. Més quan el nivell mitjà de les seves produccions s’ha elevat considerablement com testimonia un muntatge que va més enllà del notable.

La producció

La direcció escènica de Carles Ortiz no és un devessall d’imaginació però funciona en la voluntat d’explicar, i molt bé, la linealitat essencial de l’argument. Se li pot  retreure alguna dansa en rondalla, infantil per a un poble potser analfabet però no explícitament idiota.

Cal reconèixer però, una aconseguida disposició, certa elegància i naturalitat del cor a escena; així com la ruptura de la tediosa frontalitat en el desenvolupament de l’acció. Igualment cal destacar la substitució del desert de l’acte IV per l’interior d’un vaixell, de discordant modernitat metal·lúrgica més pròpia de finals del segle XIX respecte l’era de perruques empolsades dels actes precedent. Una estètica, per cert, molt recurrent en les funcions dels anys 50 i 60 d’aquest títol.

Hi ajuda força l’hàbil il·luminació de Nani Valls i la disposició escenogràfica d’Elisabet Castells amb entrades laterals, una escalinata en diagonal i centrada en l’escena (acte I, III, IV), decorats imponents (acte II i IV) amb detalls com un vaixell de fons.

Protagonistes

Debutava a Sabadell la soprano espanyola d’origen búlgar, Svetla Krasteva. De centre mòrbid, veu homogènia dotada de metall i vibrato stretto, la línia de cant recordava a l’escola de Mirella Freni amb punts d’expansivitat suggerents com els de l’ària “In quelle trine morbide” (Acte II). De dicció acceptable i elegància estilística, feia tàndem amb el tenor Enrique Ferrer, que retornava amb els AAOS amb un paper a priori més accessible que l’Otello de la temporada anterior. No obstant, la introspecció del seu Des Grieux revelava una proximitat amb l’estereotip teatral de qui està turmentat per amor. De timbre bonic, l’agut manté fermesa i ha guanyat en homogeneïtat sense acusar el registre de pas. No obstant ha de polir la línia en determinats excessos veristes i d’apassionament com alguns cops de glotis que, puntualment, desvirtuen el fraseig musical en moments bonic com “Dona non vidi mai” (Acte I) o el duo amb la  Manon de l’acte III.  

Enric Martínez-Castignani va defensar el seu Lescaut amb un punt d’irona i un cant propens a una visceralitat no exempta de refinament però una emissió oberta i a voltes, fixada. Per la seva banda, Juan Carlos Esteve va ser un Geronte suficient, ben defensat escènicament des de la caricatura de les formes de conducta l’Antic Règim. Correctes la resta de secundaris.

El mateix es pot dir de la direcció musical de Daniel Gil de Tejada davant d’una correcte Orquestra Simfònica del Vallès a qui demanaria un plus d’enjogassament i color a l’acte I –assolit en el rodatge del títol arreu de Catalunya-, també en un cor que es defensa i supera les dificultats de concertació. 

Albert Ferrer Flamarich
Diari de Sabadell