El títol d’aquesta crònica també podria ser: “Omplir el buit d’una absència”. Això perquè el concert de dissabte a Peralada, dins del cap de setmana inaugural de la 31a edició del festival, va estar marcat pel fet que l’extraordinària Irene Theorin, a causa d’un virus, no va poder interpretar les sublims Últimes quatre cançons, de Richard Strauss.
El concert, que va haver de protagonitzar de manera absoluta l’Orquestra Nacional del Capitoli de Tolosa del Llenguadoc i el seu director rus, Tugan Sokhiev, no es va cancel·lar, però l’absència de Theorin va fer que s’anul·lessin moltes reserves, de manera que la concurrència va ser discreta.
Tanmateix, els assistents van xalar perquè Sokhiev hi va afegir una mena de vibrant pupurri d’El trencanous, de Txaikovski, que va completar un programa de clàssics populars que ja constava de Preludi a migdiada d’un faune, meravellosa peça de Debussy inspirada pel poema de Mallarmé, i dels Quadres d’una exposició, de Mússorgski amb orquestració de Ravel.
És així que, sense les últimes cançons de l’alemany Richard Strauss que havia de cantar la soprano sueca, el concert va ser un diàleg musical franco-rus començant pel de l’orquestra amb el seu director i en relació amb els compositors programats a què, en l’apoteosi dels bisos, es va sumar Bizet, compresa l’obertura de Carmen.
Diuen que l’orquestra de Tolosa és un orgull de la ciutat. No és estrany: la seva sonoritat és imponent. També diuen que el seu director musical, que a la vegada ho és del Bolxoi, tendeix al divisme i que imprimeix un segell personal apassionat que pot caure en l’excés. Tanmateix, s’ha de dir que la peça de Debussy, tan exquisida i misteriosa, va ser interpretada amb molta subtilitat.
Ara bé, després de tots els divertiments amb danses d’El trencanous i del Vals de les flors, amb el preciós i majestuós pas de dos final, les tintes van carregar-se i semblava com si els instruments explotessin. Pel que fa als Quadres d’una exposició, de Mússorgski-Ravel, la seva interpretació va ser impecable, inclosa la grandiloqüència amb platerets del final.
Agenda
Crítiques
