Cerca de crítiques

Enquesta

Christian Zacharias dirigeix el Festival Mozart a l'Auditori

La millor medecina

23/9/2004 |

 

Obres de Kraus, Mozart i Haydn. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Christian Zacharias, piano i director. Barcelona, Auditori, 18 de setembre.

Programes imaginatius, pensats amb cura i sensibilitat; una musicalitat elegant i refinada que defuig les estridències i les exageracions; un repertori, el del classicisme, d'efectes balsàmics ideals per donar el punt d'arrencada d'una temporada llarga. Aquesta és la medecina que, un any més, aplica a l'OBC Christian Zacharias en el Festival Mozart que obre el curs de la formació, una medecina d'efectes evidents ja en el primer concert del certamen.

Als extrems de la vetllada, dues simfonies inèdites als faristols de l'OBC d'il·lustres contemporanis de Mozart, ambdues en tonalitats menors, si bé la de Joseph Martin Kraus, en do menor, era la d'atmosfera més ombrívola, ben reflectida per un Zacharias que, sense caure en temptacions romantitzadores, va subratllar les originalitats de la partitura, com el curiós intercanvi entre violoncels i contrabaixos al darrer temps. En la Simfonia núm. 80 de Haydn, l'OBC va aconseguir un so encara més arrodonit i equilibrat, sobretot al deliciós trio del Minuetto, amb els seus ecos preschubertians, però la sàvia explotació que Zacharias va fer dels silencis haydinians va agafar per sorpresa una part del públic d'aplaudiment precipitat.

El diàleg fluid entre el músic alemany i una orquestra que va seguir també la dinàmica presència del concertino convidat, Massimo Spadano, va arribar al seu més alt grau de civilitat en els dos concerts per a piano mozartians, els KV449 i 450 (en aquest amb una prestació remarcable de la fusta de l'OBC), que Zacharias va dirigir des del teclat. No sabem què aplaudir més, si l'empenta dels moviments inicials, la gràcil poesia dels centrals o la desimbolta bonhomia dels finals. La medecina del doctor Zacharias va tornar a ser sanadora.

Xavier Cester
Avui