Almanac
Agenda
CrítiquesCerca de crítiques
Enquesta
CRÍTICA
Belcea i Casals es conjuren per a un Brahms immens
4/6/2017 |
Programa: Els Quartets Belcea i Casals
Lloc i dia:Auditori de Barcelona
Com ja ens hi té acostumats, el Quartet Casals aquesta temporada de cambra a l’Auditori ens ha ofert un nou cicle temàtic. Enguany ha estat un cicle curt, en col·laboració amb el Quartet Belcea, en què membres de les dues formacions han interpretat els dos sextets de Brahms. En un canvi de cadires respecte el concert del novembre passat, aquesta vegada hem pogut sentir la totalitat del Quartet Belcea interpretant el Quartet núm. 15 D. 887 de Schubert, i al costat de Jonathan Brown i Arnau Tomàs, viola i violoncel del Quartet Casals, van interpretar el Sextet núm. 1 op. 18, de Brahms. Va ser un concert d’una gran intensitat i bellesa.
El Quartet Casals va actuar amb el Quartet Belcea
L’últim quartet de Schubert, escrit el 1826 en només deu dies, té una intensitat sonora, una força expressiva i una potència dramàtica que sobrepassen els límits del gènere. El Quartet Belcea és una formació amb un domini tècnic impressionant, tant per una afinació perfecta com per un so intens, brillant i a la corda. La interpretació que van fer de Schubert va ser espectacular pel lluïment tant dels músics individualment com del conjunt, en perfecta sintonia. Ara bé, va mancar-hi alguna cosa intangible, gairebé indefinible, hi va faltar ànima, aquella angoixa tan característica del compositor vienès. Val a dir que van exhibir un so incisiu en l’Scherzo i en canvi, un contrast molt marcat entre la lleugeresa i la violència en l’Allegro assai final. La interpretació va ser impactant i molt reeixida, però no va acabar de ser punyent i feridora.
A la segona part, al Quartet Belcea s’hi va sumar la meitat del Quartet Casals per al primer sextet de Brahms. Ja des de les primeres passades d’arc es va percebre una harmonia total entre els sis músics, conjunció que va produir un so absolutament espectacular, brillant, ample i fàcil. Per damunt de tot, els sis instrumentistes es veien i es notaven molt còmodes cadascú en la seva particel·la, i alhora tocant amb un sentit d’unitat poc comú, amb tanta intensitat que semblava una petita orquestra. Belcea més la meitat de Casals van fer una suma grandiosa i molt potent. El so de l’Andante ma moderato va arribar a ser feridor de tan incisiu. Agrupats en tres miniconjunts de dos, val la pena destacar la feina dels primers faristols, que van tocar amb un so preeminent i un fraseig molt nítid i ben articulat.
Malgrat que la segona part va ser qualitativament superior a la primera, en conjunt va ser un dels millors concerts de cambra d’aquesta temporada. El Quartet Casals, convertit ja en un dels millors del món, cada temporada ens proposa un projecte nou i engrescador que es tradueix en uns quants concerts. Així, la temporada vinent tocaran la integral dels quartets de Beethoven al llarg de sis concerts, tres a l’octubre i tres al maig. Ja estem fent boca.
Elsa Álvarez Forges
Núvol
