Cerca de crítiques

Enquesta

L'ESMUC reivindica Joan Manén

25/5/2017 |

 

Programa: Fi de grau de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

El 22 de maig va tenir lloc, a L’Auditori, el concert de fi de grau de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), amb joves intèrprets a l’orquestra i amb Xavier Puig a la direcció. Guillem Pareja va actuar com a violoncel solista interpretant el Concert per a violoncel, op. A-31, del compositor i violinista barceloní Joan Manén i Planas (1883-1971).

El 5 de gener de 1947 Gaspar Cassadó, acompanyat per l’Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia de Roma, al Teatre Augusteo, dirigida per Antonio Pedrotti, estrenava el Concert per a violoncel, op. A-31, de Joan Manén i Planas. S’ha de recordar que la lletra “A” al catàleg dels opus de Joan Manén indica que l’obra que la porta va ser considerada “aprovada” pel compositor, és a dir, versió definitiva i publicable. D’alguna manera són, doncs, les obres que ell voldria haver conservat.

Fa 70 anys d’aquella estrena, i pels motius que siguin, difícils d’analitzar, no s’havia tornat a interpretar mai més, o no es té constància de què s’hagi fet. Joan Manén havia tornat als escenaris espanyols, després de la Guerra Civil espanyola, l’abril de 1942. Les guerres espanyola i mundial havien significat un trencament definitiu en la carrera internacional com a violinista de Joan Manén, i l’Espanya de 1942 ja no era pas la que havia vist la creació d’aquella impressionant llista de compositors i intèrprets de renom internacional, sinó una Espanya tancada a l’exterior, en plena època de l’autarquia franquista. Des de la seva tornada, Manén fa concerts per tota Espanya, però a partir de 1945 i fins al 1947 evita aparicions públiques, dedicant-se a la composició. Fruit d’aquells anys de treballs sorgeix el Concert per a Violoncel, Op. A-31, dedicat al violoncel·lista barceloní Gaspar Cassadó i Moreu (1897-1966), un intèrpret fonamental quan es parla del violoncel del segle XX, tant pel que fa a l’Estat espanyol com pel que fa al nivell internacional.

Mentre a Roma s’estrenava el concert per a violoncel, Joan Manén presentava a Madrid el seu Concert per a oboè, Op.A-39, una obra estrenada poc abans a Barcelona (22 de novembre de 1946). Des de Roma s’havia demanat la presència del compositor, en carta adreçada a Joan Manén per l’empresari artístic Fernando Capecchi, conservada a la Biblioteca de Catalunya i pertanyent al Fons Joan Manén. També es troba en aquest fons el programa del concert de Roma. Les cròniques no indiquen la presència del compositor a l’estrena del concert.

El concert per a violoncel consta de tres moviments (Andante energico e pesante – Allegro con motto – Allegro non tanto), que s’interpreten amb continuïtat sonora, sense cap pausa que separi la fi d’un i el començament del següent. L’obra, de fet, no està estructurada com un concert clàssic, sinó que més aviat sembla un poema simfònic amb instrument solista, amb alternances de protagonisme entre l’instrumentista i l’orquestra, i amb fragments d’acompanyament, als quals el violoncel dibuixa senzilles línies melòdiques, sense intentar prendre un paper protagonista. La música conté fragments marcadament rítmics, referències a danses espanyoles de no gaire durada, i també moments orquestrals que podrien classificar-se com a música de cinema, amb una gran densitat de so i una rica orquestració tonal. Els fragments musicals transcorren en tot moment seguint una línia coherent en la melodia, el ritme i el tempo, però sense donar mai la sensació de repetició clàssica dels temes.

Malgrat el seu caràcter de poema simfònic, el concert conté una cadenza, que separa el segon del tercer moviment, d’una filigrana tècnicament difícil i amb una escriptura més propera al violí que no pas al violoncel. La cadenza inclou uns staccati orquestrals, que a la fi donen pas al tercer moviment.

El de L’Auditori de Barcelona va tenir com a solista a Guillem Pareja. Es va tractar del concert de fi de grau de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), amb joves intèrprets a l’orquestra i amb Xavier Puig a la direcció. Guillem Pareja estudia actualment amb el professor José Mor i ha realitzat diverses masterclasses amb diversos mestres, entre ells en Lluís Claret. No és el primer cop que es presenta com a solista amb orquestra, havent-hi prèviament realitzar concerts amb la Jove Orquestra de Cerdanyola, l’Orquestra Simfònica Segle XXI, la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, l’Orquestra de Les Musiciens d’Europe i la Banda Municipal de Barcelona. Tot tractant-se d’un jove estudiant la interpretació va ser meritòria, mancada potser d’una mica d’energia en certs moments brillant de la partitura, deixant al violoncel al mateix nivell que els altres instruments, quan d’un instrument solista s’espera més aviat que reclami el seu protagonista amb seguretat. Meritòria perquè la partitura no és gens fàcil, mai ho són amb Joan Manén, i té molt de mèrit enfrontar-se a una obra sense referències: cap enregistrament, cap audició en 70 anys i, segurament, seria molt difícil trobar cap persona que recordi com va sonar a Roma l’any 1947.

L’orquestra va sonar com un conjunt en tot moment, perfectament controlada per Xavier Puig. Els joves músics van gaudir de valent del concert, i això és el que més m’agrada de la música: que tothom pugui gaudir. Per acabar aquestes notes, vull formular un desig: que aquest concert s’enlairi i acabi on es mereix, al nivell dels grans concerts de violoncel, aquells que tot aficionat a la clàssica ha sentit i admirat algun cop.

Josep Maria Rebés
Núvol