Cerca de crítiques

Enquesta

Tot dibuixant Mignon

19/5/2017 |

 

Programa: Mignon

Lloc i dia:Casa Elizale

A la novel·la Els anys d’aprenentatge de Wilhelm Meister, de Johann Wolfgang von Goethe, el jove protagonista comparteix les seves vivències amb un munt de personatges. Mignon i l’arpista, que l’acompanyen en bona part del seu camí, han transcendit la novel·la i fins i tot, si més no, entre els aficionats al Lied, li han robat el protagonisme a Wilhelm.

Les cançons que canten tots dos personatges els llegim a la novel·la com a poemes i s’han convertit en cançons reals gràcies a la inspiració dels nombrosos compositors que han dibuixat els seus retrats de l’un i l’altre a partir dels textos de Goethe. Mignon, la nena òrfena acollida per Wilhelm Meister, va protagonitzar dilluns passat el tercer concert del cicle de música clàssica de primavera de la Casa Elizalde. L’espectacle, presentat per les sopranos Mercedes Gancedo i Mireia Tarragó i la pianista Beatriz G. Miralles, tenia com a títol “Dibujando a Mignon”, un títol que m’he permès manllevar per a aquesta crònica perquè reflecteix molt bé tant les seves intencions com els satisfactoris resultats.

Deia abans espectacle i no concert perquè, a més de cançons, incloïa també la lectura de fragments de la novel·la de Goethe per part de les pròpies cantants i pianista i una mínima posada en escena que no era imprescindible, però reforçava el relat. Sempre paga la pena, al meu parer, dedicar unes línies al programa d’un recital. En aquest cas, especialment, perquè parlem d’intèrprets molt joves que van triar amb cura i encert els Lieder amb què havien de dibuixar el seu retrat de Mignon. D’entrada, partien d’una limitació inherent a la matèria primera: a la novel·la, la nena només hi canta quatre cançons. És a dir, per més que se n’hagin compost nombrosos Lieder, tots comparteixen només quatre textos. El programa es va centrar en els tres compositors més importants pel que fa a les cançons de Wilhelm Meister: Schubert, Schumann i Wolf, amb l’aparició estel·lar de Txaicovski i la seva també estel·lar versió de Nur wer die Sehnsucht kennt, i s’hi van “doblar” tres de les quatre cançons (vam escoltar només una versió de So laßt mich scheinen). Entorn d’aquestes cançons de Mignon s’hi afegien altres lieder que arrodonien el retrat de Mignon insistint en la nostàlgia, la confusió i l’amor inconfessable que sent la nena.

El retrat de Mignon no quedava complet fins no haver-lo escoltat, és clar, i les tres protagonistes presentaven un programa ben elaborat però molt arriscat. Per exemple, cal destacar la valentia de Mireia Tarragó en atrevir-se a cantar Ich bin der Welt abhanden gekommen, un dels Lieder més difícils, per molts motius, del repertori. Totes tres són molt joves i a totes tres les havíem escoltat fa uns mesos al LIFE Victoria (amb part del programa compartit, en el cas de la Mercedes i la Beatriz); és un plaer comprovar que continuen en la mateixa línia positiva. Definitivament, Mercedes Gancedo sembla ja preparada per fer un pas endavant i deixar de ser “jove promesa” i ho va tornar a demostrar amb la seva musicalitat i la seva expressivitat. Les dues sopranos i la pianista (Beatriz G. Miralles va tocar un preciós Kennst du das Land d’Hugo Wolf) van completar un bonic retrat de Mignon.

Amb una proposta tan interessant, és una llàstima que el públic no disposés dels imprescindibles textos de les cançons. Hi insisteixo: imprescindibles, sempre, en un recital de cançó. Per exemple, per saber què diu exactament Mignon, o per entendre per què Verborgenheit o Die letzte Blumen starben formen part del programa. Que no els tinguem, no només ens priva als assistents d’una part important del que estem escoltant; també els ho posa més difícil a les intèrprets. Posem-hi una mica d’imaginació. Si el pressupost no hi arriba per fer fotocòpies, projectem els textos, per exemple. De solucions, n’hi ha. Potser la temporada vinent podrem comprovar-ho en un concert similar però amb l’arpista com a protagonista? És només una idea…

 

Sílvia Pujalte
Núvol