Cerca de crítiques

Enquesta

Xavier Sabata i la bogeria d'amor a l'Auditori

10/5/2017 |

 

El contratenor català Xavier Sabata ha estat el protagonista d’un nou concert del cicle de cambra de l’Auditori. Acompanyat per l’Ensemble Pulcinella, formació liderada per la violoncel·lista Ophélie Gaillard, Sabata va fer un concert centrat exclusivament en el barroc anglès i, més concretament, en la música escrita amb motiu de les bogeries fetes per amor. D’aquí que el títol del concert fos Mad songs.

Amb un encadenament de cançons i peces instrumentals, Sabata i l’Ensemble Pulcinella van enfilar un programa diferent i absolutament magnètic. La solemnitat i la sobrietat del barroc anglès es van fer paleses a través de la música de Purcell i contemporanis seus, sovint oblidats, com John Weldon, John Eccles, Gottfried Finger o John Blow. El concert va ser un enfilall de setze peces sense mitja part i sense aplaudiments entremig.

L’Ensemble Pulcinella està format tan sols per quatre instrumentistes: violoncel, viola de gamba, tiorba i clavecí. Va acompanyar Xavier Sabata amb maneres cortesanes i un so íntim però embolcallant. El contratenor català va aparèixer vestit de negre amb sabates blaves, i va fer una actuació no tan sols vocal, sinó també actoral, ja que la manera de bellugar-se i d’alçar-se de la banqueta on seia per cantar estava plena de gestos teatrals.

Xavier Sabata, un dels contratenors més importants de l’actualitat, va fer una demostració pletòrica del seu art amb agilitats nítides i molt controlades, un vibrato just i controlat, un gran fraseig i una línia de cant plena d’elegància. Amb les cançons angleses de bogeria va fer una actuació molt emotiva i plena de sensibilitat, amb gran capacitat colpidora. Una veu molt ben projectada i homogènia, amb agut fàcil i un registre greu suficient se suma a un estil delicat i pur que feien que la interpretació de Sabata semblés un somni. L’única cosa que se li podria retreure és de cantar massa amorrat a la partitura, ja que això lleva espontaneïtat i naturalitat a una interpretació marcada per la teatralitat. La seva manera de cantar ajuntava la bellesa musical de les peces amb un sentiment agut de malenconia pel mal d’amor, tema recurrent en l’art. Al seu costat, l’Ensemble Pulcinella va fer una feina fantàstica amb un so càlid i molt ben compenetrat amb la veu de Xavier Sabata.

Les cançons de bogeria del barroc anglès tenen com a rerefons l’empremta de Shakespeare, el millor dramaturg de la història, que pocs anys abans havia immortalitzat un devessall de personatges i de passions en les seves obres. La tria de peces del programa va produir un resultat enormement commovedor. En acabar, el públic, per fi va ovacionar Xavier Sabata amb uns aplaudiments molt esperats i del tot merescuts, per una actuació brillant i corprenedora.

 

Elsa Álvarez Forges
Núvol